La política

"En aquest volum hi trobarem una contextualització respecte de les altres obres que s'han conservat del filòsof grec"

Diuen que Joan Fuster deia que «La política, o la fas, o te la fan», i aquesta frase, que es podria haver extret perfectament d'altres renombrats citadors de la tradició occidental com Bertolt Brecht, resulta que, amb altres paraules i formes, ja la va formular fa més de dos mil·lennis l'insigne filòsof grec Aristòtil (Estagira 383 aC – Calcis d'Eubea 322 aC).

El vintè volum de la col·lecció «Clàssics de Grècia i de Roma» del segell La Magrana (ara RBA) és Política, d'Aristòtil, i la tasca d'edició que traspua d'aquest llibre és titànica i plenament atribuïble al professor Joan Alberich i Mariné, que l'ha traduït del grec, anotat, prologat i introduït d'una forma enriquidora per als neòfits —i no— de l'hel·lenisme. Alberich (Reus, 1944) ha estat professor associat a la Universitat Autònoma de Barcelona i forma part del consell editor de la Fundació Bernat Metge.

En aquest volum hi trobarem una contextualització respecte de les altres obres que s'han conservat del filòsof grec, però també de les que, presumptament, haurien pogut fer peça amb aquests assajos polítics.

Tanmateix, no cal dir que, per fortuna, hi ha aspectes d'aquesta obra que són a les antípodes del que avui entenem per una societat justa, com és el tractament de les dones, els estrangers o l'esclavisme —no creiem en nacions ni persones subjugades, com a propietats, les unes sota les altres. Sigui com sigui, el sistema aristotèlic és clar, meticulós i «ordenador», però com diu Alberich (p. 47), per al filòsof grec «no gaires coses eren definitives, sinó que, gràcies a la distinció del que és en potència i del que és en acte, res no es definitiu i tot està en perpètua construcció amb relació a l'evolució de la ciència i de l'experiència humana».

Casualitats o no, l'obra és, directament o indirecta, com dèiem més amunt, plenament vigent a la societat d'avui. Mentre alguns creuen de forma cega que vivim en un estat plenament democràtic, d'altres defensen que no és el cas, i l'única manera de subvertir aquest statu quo actual passa de forma indefectible per alimentar i fonamentar sense pal·liatius una democràcia participativa des de l'arrel, de comprovar que és el que funciona i el que no, i de promoure que des de tots i cadascun dels ciutadans que conformen la societat es triï i s'opini. Fa segles que es defensava, en part, com ara, però sembla que la tirania perviu. Potser és hora de fer passos endavant i canviar. Perquè quan diem que volem decidir, vol dir que volem decidir-ho tot.


Aristòtil
Política (introducció, traducció i notes de Joan Alberich i Mariné)
Barcelona: RBA-La Magrana, 2014
 

 
 

Comentaris