La placa instal·lada en memòria de la repressió franquista al número 43 de la Via Laietana de Barcelona, al costat de la prefectura de la Policia Nacional, no agrada. Ni a la dreta -com era d’esperar-, ni tampoc al PSOE. El faristol instal·lat per l’Ajuntament de Barcelona va aparèixer cremat dijous d’aquesta setmana, una acció reivindicada a través de Twitter pel col·lectiu ‘Los de Artós‘. I l’endemà el ministre de l’Interior, -d’un govern socialista!-, envia una carta a l’alcaldessa de Barcelona renyant-la. En la missiva, Fernando Grande-Marlaska avisa Ada Colau que és “perillós identificar institucions democràtiques de l’Estat amb un règim polític del passat”. I no només això, sinó que li diu que totes les institucions tenen el “deure de memòria” perquè la història d’Espanya no s’oblidi. “Malgrat sigui una història que molts preferiríem oblidar”, afegeix.
Precisament en un moment en què l’Estat pateix una forta regressió democràtica, amb presos polítics i exiliats, on òrgans de l’Estat veten colors, símbols i paraules -recordem que l’última és que la JEC ha prohibit a TV3 i Catalunya Ràdio que diguin paraules com “presos polítics” o “exiliats”-, ni tan sols es pot posar una placa que recordi les tortures durant el franquisme en aquell edifici. No només l’ataquen i la cremen els ultres, sinó que surt tot un ministre de l’Estat per queixar-se de la seva col·locació. Aquest és un dels grans problemes de part de l’esquerra espanyola, que es presenta com a garantia del manteniment dels drets socials i el progrés enfront del ‘trifachito‘ de PP, Ciutadans i VOX; però que a l’hora de la veritat es queixa per la simple col·locació d’un faristol que recorda les tortures franquistes. Quina manera tan curiosa que té el socialisme espanyol de fer front a la dreta i l’extrema dreta…
No volen que la placa estigui situada en aquell punt perquè la que hi ha allà és la mateixa policia que hi havia llavors. Per això la placa va ser atacada just al costat de la comissaria i, oh, quina casualitat, sense que ningú no fos identificat ni detingut per l’acció. I no, senyor Grande-Marlaska, hi ha coses que no volem oblidar.
