Els fets del bus turístic d’Arran són condemnables i així, afortunadament, ho han fet la majoria de partits polítics —fins i tot Arnaldo Otegi—, a excepció de la CUP i Podem. Es tracta d’una anècdota que, evidentment, té la importància que té, és una acció del tot recriminable i censurable però, en tot cas, no justifica que a Madrid alguns diaris —ho ha fet aquest dilluns l”ABC’— li hagin dedicat tota una portada advertint que l’organització juvenil lligada a la CUP té una capacitat operativa que farà tremolar la Península Ibèrica en cas que l’1-O fracassi.
A banda i banda, es construeixen fabulacions que només poden resultar creïbles al cap d’aquells que viuen controlats per les seves pròpies obsessions i que han perdut la capacitat de discernir què és possible i què simplement és fruit de la seva malaltissa imaginació. Finalment, cadascú viu la seva pel·lícula i es construeix el relat que més tranquil el deixa.
Però el que és evident és que el procés català no té cap mena de caràcter violent i que ningú creu que es desfermi una sagnant fúria als carrers de Catalunya, bàsicament perquè la majoria de catalans té altres coses a fer en lloc de cremar containers, pintar grafits a les façanes dels bancs o sembrar de terror els carrers dels seus pobles i ciutats. Tot i que sembla que algú ho desitgi, sobretot a Madrid —des d’on s’intenta reiteradament donar un perfil violent a l’independentisme—, la plaça de Catalunya no serà Tahrir.
La violència, en cas de tenir lloc, no afloraria des del moviment independentista. Aquesta seria provocada, en tot cas, per interessos que res tenen a veure amb la demanda legítima i plenament democràtica de la majoria de catalans: poder expressar la seva opinió a través de les urnes la propera tardor.
