Per descomptat, el fet de tacar amb pintura groga l’entrada de l’edifici on hi té un pis la família del jutge Llarena és una agressió que mereix que els culpables siguin sancionats. Sense matisos ni disculpes. Dit això, qualsevol autovictimització dels poders de l’Estat és pura demagògia. Al capdavall, el més probable és que Llarena ni tan sols arribi a veure els desperfectes perquè viu hiperprotegit a Madrid. Es miri com es miri, seran més aviat els seus veïns els que patiran els inconvenients de conviure amb un heroi de l’Estat, no pas ell.
El fet és que aquests microcontratemps, com la pintura groga, són els que li serveixen al poder de Madrid per fabricar una violència que oculti la seva, la de debò, davant l’opinió pública espanyola. Llarena decideix sobre les vides de moltes persones i les seves famílies i ho fa de forma implacable, atribuint-los fets i intencions contraris als que va veure tothom. És ell que, amb una simple signatura, destrossa les vides dels representants electes que van votar la ciutadania d’aquest país. Però el poder en té prou amb un simple pot de pintura per convertir l’abús i l’autoritarisme en innocència i desemparament.
En fi, que netegin l’entrada. I que tot li continuï anant tan bé com fins ara a la família Llarena. Ara bé, víctimes ho són les d’ell.
