LA PENÚLTIMA

15:30 En una cantonada.

Si sóc la penúltima compradora de CD's, segurament sóc l'última compradora de prestatgeries de CD's. Desembolico el moble: Blanc, lacat, discret. El col•loco al lloc reservat i començo a obrir caixes de CD's, tancades hermèticament des de l'últim trasllat. Revisar discos antics és com mirar un àlbum de fotos: Et trobes amb clàssics encara molt presents, amb bandes que no saps qui són ni recordes haver escoltat, i amb d'altres que de tan que t'agradaven, tens per duplicat; Amb rareses que pensaves que llavors tocava escoltar, amb recomanacions d'amics que porten el seu nom escrit i amb edicions japoneses que et feien sentir exòtic; Amb estils de música que no entens com havies pogut ballar, amb discos de recopilacions amb els que se t'havien guanyat, i amb d'altres que vas comprar per regalar però que al final et vas quedar. I també amb discos que encara estan per estrenar. Hi ha qui pot explicar la seva vida a través d'un àlbum de fotos. I també qui hi ho pot fer a través d'un grapat de notes musicals.

 
 

Comentaris