El Ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, va decidir fa unes setmanes implementar una nova metodologia per calcular els fluxos econòmics i financers entre l’Estat i les autonomies. A parer seu, les balances fiscals permetien extreure conclusions que podien atiar “l’enfrontament” entre comunitats. Per això, va optar per substituir-les per un nou sistema denominat Comptes Públics Territorialitzats, que donarà a conèixer aquest mateix mes i que ajudaran a fer una lectura “integradora”.
Però lluny d’aconseguir evitar tensions entre autonomies, Montoro ha provocat l’efecte contrari. Dimarts, Madrid va obrir foc i va denunciar un dèficit fiscal de més de 12.800 milions d’euros, situant-se així en l’autonomia pitjor tractada econòmicament per l’Estat, segons els seus càlculs. I, dimecres, Extremadura va denunciar que el seu territori és “el gran oblidat d’Espanya” en infraestructures i un “desert” en inversió industrial, a partir de la publicació de les seves pròpies balances fiscals. Així mateix, no va tenir inconvenient en assenyalar Catalunya com el territori que rep més inversió per habitant.
Com és lògic, cada autonomia elabora aquests números de la manera que més li convé per afrontar la revisió del sistema de finançament autonòmic, que serà el resultat d’una negociació aferrissada a causa de l’escassetat de recursos de totes les administracions. En funció dels seus interessos, algunes comunitats intentaran que prevalgui l’esforç fiscal, mentre que altres voldran que primin variables diferents, com el nombre d’habitants o l’envelliment de la població, entre altres. Així doncs, la picabaralla entre els presidents autonòmics -la majoria del PP- està assegurada i, de ben segur, comportarà un autèntic mal de cap al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy.
Catalunya també farà públiques les seves balances fiscals aquest mes. No obstant això, el Principat ja es troba en un altre fase completament diferent i seria un error perdre excessives energies en aquesta qüestió. En aquesta discussió, és comprensible que el Govern apliqui la lògica del wait and see i destini els seus esforços en la celebració de la consulta. Llavors, quedarà demostrat que la magnífica frase de “la pela és la pela” no només és cosa dels catalans.
