La pastilla catalana

"Se n'adonen del que podria arribar a representar aquesta píldora per als catalans? Després de qualsevol performance del tripartit, pam, pastilla i actuació eliminada"

Després de molts anys esperant-la, va semblar-me que per fi algú posava sobre la taula, i el llit, una proposta raonable i plausible per resoldre el cansament i l'estrès de ser català: fer com els simpàtics i entranyables bonobos, una mena de ximpanzés pigmeus que viuen en les denses pluviselves de l'Àfrica central, i que, per afluixar les tensions, copulen. Els bonobos ho tenen clar: a la pau interior i al desestressament pel cardar. Senzill, directe, efectiu. I ràpid.

He de reconèixer que aquesta tesi, que l'amic Ferran Sáez va plantejar de manera memorable en aquest diari digital la setmana passada, em va entusiasmar. Es clar que, a banda del tractament psicopatològic, no cal amagar que oferia a algú com jo, que pertany a un grup en risc altíssim de marginalitat (home, blanc, heterosexual, major de 45 anys, independentista, casat, 3 criatures, classe mitja, catalanoparlant), una de les darreres oportunitats per canviar la meva vida sexual, que podríem qualificar de similar a l'activitat del Parlament de Catalunya.

Eufòric, vaig demanar a la meva dona –que no acabava de compartir el meu optimisme- de baixar al bar de sota casa a celebrar-ho aquell vespre. Primer vam haver de lluitar com almogàvers per aconseguir que "un trosset de llimona" fos "un trosset de llimona" i no pas un "me lo puede repetir en castellano?"; després, a la pregunta de quins diaris tenien van contestar-me que La Vanguardia, El País i 20 Minutos; i finalment, a Antena3 ens informaven amb tot luxe de detalls que el senyor Duran i Lleida oferia l'enèsim pacte d´Estat precisament a l´Estat del qual volem marxar. Tot això va passar aproximadament en 37 segons i mig. Sense alterar-me, vaig xiuxiuejar a la meva dona que ja en portàvem tres i a continuació vaig preguntar al bàrman si tenien alguna mampara per arreglar-nos un raconet i procedir. Ella, en un atac de pànic, alarmadíssima pel que li queia a sobre, després de tants anys de pau conjugal, va negar-se en rodó: "Si et penses que posaré en perill el nostre matrimoni pels teus bonobos vas molt equivocat" va cridar-me a la cara i, després de demanar-me que per favor deixés de posar aquella cara de mico lasciu, va desaparèixer entre sanglots, els nervis desfets.

Per tant, atès que poden haver-hi certes diguem-ne dificultats pràctiques per implantar la solució final que defensa Ferran Sáez, em permeto suggerir una altra via complementària. I és que fa un parell d'anys un grup de científics americans, en un experiment amb rates, van aconseguir, mitjançant l'administració d'un fàrmac específic, esborrar un record negatiu dels animals (Nature Neuroscience, Vol. 10, pp. 414-416).

Se n'adonen del que podria arribar a representar aquesta píldora per als catalans? Després de qualsevol performance del tripartit, pam, pastilla i actuació eliminada; algú t'explica no sé què de la sentència de l'Estatut, pam, pastilla, i mai hauràs recordat haver-ho escoltat; assisteixes en directe a la darrere bronca entre independentistes, pam, pastilla, i ni en somnis hi hauràs estat. Seguirem rebent, naturalment, però almenys no perdrem la salut ni ens deprimirem. D'acord, d'acord, no té el component d'interacció relacional del –ai!- envejable mètode bonobo, però evita convertir Catalunya en una bacanal non stop. Econòmicament, una finestra d'oportunitats immensa pel sector farmacèutic català. Viurem, això sí, enmig de capses i tubs de pastilles, però no és un preu acceptable a canvi d'oblidar-nos per sempre del cansament de ser catalans?

Com és habitual ja han sortit els ximples de torn a advertir que la manipulació de records podria repercutir en la personalitat dels pacients. Millor encara. I si després de consumir-ne les dosis per a elefant de píldores que cal pressuposar que tot català haurà de consumir diàriament, acabéssim tots adoptant la personalitat d'un noruec, per exemple, o d'un neozelandès? No hi sortiríem guanyant?

Per no dir res de la tranquil•litat amb la que es podrà llegir un article com aquest, sabent que després de prendre's la pastilla l'haurem oblidat ipso facto i estarem tan frescos i relaxats com un bonobo qualsevol després d'haver fet la feina.

 
 

Comentaris