“En les meves visites a les escoles, els nens em pregunten si ells també veuran uns Jocs Olímpics a Barcelona”
Jordi Hereu, alcalde de Barcelona
Alehop! Jocs Olímpics d’Hivern per al 2022 i dos ous durs! L’equip de campanya de Jordi Hereu s’ha tret el conill del barret. Les ments més potents del socialisme barceloní han esmerçat mesos i mesos a rumiar què podrien fer per evitar la trompada electoral que totes les enquestes els anuncien. Si fossin poscomunistes, com el conseller Baltasar, resarien a la Moreneta i muntarien dues o tres fires multiculturals. Atès que són nois seriosos, que han fet màsters a les més reputades escoles de negocis, prefereixen tirar de màrqueting. No cal tenir idees, ni programa, ni conviccions. N’hi ha prou a trobar una pastanaga per vendre. La d’avui és olímpica, i vol reviscolar el somni gloriós de l’alcalde Pasqual Maragall.
Molt apurats van al PSC quan no tenen més remei que cercar la flama olímpica per oferir bones notícies. Ara han improvisat aquesta candidatura per tal de generar una expectativa i vendre fum. Tothom sap que això no serà com Barcelona 92, ni de lluny. Tothom sap que no guanyaran i hauran de tornar a casa amb la cua entre cames. Això no els preocupa, és clar. Tanmateix, s’ho haurien d’haver pensat més abans de llançar el projecte amb grans fanfàrries, perquè la broma se’ls pot girar en contra fàcilment: és inevitable veure en aquesta operació una paròdia apressada del maragallisme que fou. Hereu ja tendeix a la caricatura normalment, però ara s’ha superat. Els guionistes del Polònia cada cop ho tenen més complicat.
La història no es pot repetir, això tot polític té el deure de saber-ho. Els socialistes porten governant Barcelona des de l’any 1979 – tota la democràcia – i ja han perdut la perspectiva. Confonen el màrqueting amb els projectes, la qual cosa indica que s’avorreixen d’ells mateixos. I no aprenen dels errors: el Fòrum de les Cultures del 2004 va palesar a bastament que els magnífics Jocs de 1992 no poden tenir pròrroga, que cap somni té capvuitada, i que la capital de Catalunya no pot avançar a cop de genialitats que acaben sent festivals virtuals sense suc ni bruc.
L’ansietat electoral porta a fer el ridícul i la por de perdre la cadira engendra ximpleries de gran dimensió. Hereu i la seva cort creuen que els Jocs d’Hivern els poden salvar. Ells també s’han ofert – em diuen – per integrar l’equip oficial de patinatge sobre gel, d’això en tenen molta pràctica.
