Tom Wolfe va escriure La foguera de les vanitats l’any 1987. Vint-i-tres anys després, aquí a casa nostra algú n’hauria de recollir el testimoni i fer una obra semblant inspirada en el Barça. Perquè no en tinguin cap dubte: com la foguera de les vanitats del FC Barcelona n’hi ha poques. I els ho diu un servidor, que des del 2003 hi estic vinculat per dins, treballant en la primera campanya de Joan Laporta, després refent la revista del club, fent feina també en la segona campanya… i fins a avui, que encara estic vinculat al club d’on mon pare va fer-me soci poc després de néixer. En deixo constància per als despistats que encara puguin quedar d’entre vostès, pacients lectors.
D’uns jugadors erigits en semidéus, al massatgista. Del director general a la noia de recepció. Ningú no se’n salva. És un no-sé-què contagiós. Prendre’n distància no és fàcil, en part perquè ni els de dins ni els de fora no ho posen fàcil. Per això mereix especial menció algú que hi està ficat al més màxim nivell i aixeca el peu de l’accelerador, s’atura a pensar un moment i recondueix la direcció. És el que ha fet el vice-president Alfons Godall. Chapeau.
Godall s’ha anat creant per la via de la pràctica una certa fama de frivolitat. Però és molt intel•ligent. Joan Laporta, en canvi, no té la fama de frívol però és igualment molt viu. Haurien d’arribar, per tant, a una similar conclusió respecte del que li cal i no li cal al projecte que ha fet del Barça dels últims anys el més triomfant de la història. I podria estar passant, tot i que per vies i amb estils molt diferents.
Però tots dos haurien de tenir-ho clar: al final, les properes eleccions del Barça seran una aposta per l’actual projecte reimpulsat o un refer de nou que no se sap exactament què canviarà, per a fer què, i sobretot, amb quina necessitat. Les properes eleccions seran, per tant, decidir entre una candidatura que encarni el millor i que conjuri el pitjor de l’era Laporta, o l’aposta per un nou hiperlideratge.
Així ho ha vist clar un lúcid Alfons Godall que ha captat claríssimament que l’important per al Barça del present és mirar de blindar l’actual model, que com bé va dir fa dos dies Xavier Sala i Martin s’estudiarà a les facultats com a referència. I a Joan Laporta això no li ho traurà ningú. Les copes tampoc. Ara caldrà que interioritzi que en Godall no és Brutus sinó el seu amic de sempre i l’alter ego que, precisament per això, ha vist clar que no podia recollir-ne el testimoni.
És com aquell nen que, assenyalant-lo, deia que el rei anava despullat. És el que Godall ha fet amb aquells qui no saben d’altra que cremar a la foguera de les vanitats blaugranes.
