LA NO-SENTÈNCIA QUE CONVENIA A TOTHOM MENYS A UN O AL REVÉS

"I mentre no hi hagi sentència qui millor s'ho està passant és el PP. Com deuen estar rient el Mariano, l'Espe, el Bigotes i tota la troupe!"

A la cinquena no va la vençuda. Un cop alterats el temes fixats per la saviesa popular ja no es pot esperar que es compleixi res. Els 10 membres del Tribunal Constitucional han tingut tota l'opinió pública catalana pendent durant tres dies de saber si hi havia o no hi havia –finalment- una sentencia sobre l'Estatut. La comèdia en tres actes (dimecres, dijous i divendres) ha acabat en res. El resultat han estat hores de tertúlia radiofòniques perdudes, moviments tàctics de les formacions polítiques inútils i uns quants centenars d'euros més gastats en dinars a costa nostra dels excel•lentíssims senyors del Tribunal (perquè en això sí que hi havia acord tal i com parodiava el versió RAC1 de dijous passat). Per tant, tornem a estar en aquest llarg període de limbe jurídic que fa pensar que no tenim estatut sinó tot el contrari...

La notícia no és negativa. Tampoc no és positiva. Qualsevol sentència sobre l'Estatut hauria estat el detonant d'un debat intens al sí del tripartit i al sí de CiU (i de botifarrada festiva al PP, C's i altres subproductes polítics). A curt termini, la no-decisió del Constitucional contribueix a no alterar l'escenari polític català i beneficia a tothom (menys els de la botifarrada). Per a la direcció d'ERC i en menor grau la d'ICV els permet evitar haver de generar una crisi de govern per no semblar còmplices d'una sentència cuinada al caliu del PSOE i del Govern de ZP. Tot i que als ecosocialistes no els afecta tant el tema des que se'n van distanciar en no colar el dret a la felicitat en la primera redacció del capítol de drets, deures i principis rectors. De fet, com que els temes mediambientals i de defensa dels drets animals són més prioritaris, ara proposen tornar a l'estratègia "peix al cove". Sigui com sigui, una sentència negativa acatada sí o sí pel PSC no hauria suposat un bon inici de campanya electoral per a cap de les dues formacions d'esquerra més o menys nacionalista.

Per al PSC també suposa una tranquil•litat no haver de fer de funambulista, mantenint l'equilibri entre la responsabilitat de Govern, la pantomima de l'articulació d'un front unitari i la vigilància contínua perquè CiU no aglutini la protesta contra la sentència adversa, amb o sense la complicitat d'ERC. Al mateix temps, CiU també agraeix que la seva precampanya tranquil•la i conservadora (conservadora de l'avantatge en intenció de vot, s' entén) no es vegi alterada per una molesta mala decisió de Madrid en contra de l'estatut negociat i apadrinat per Artur Mas en un vis-à-vis amb Zapatero. Quina mandra haver de repensar l'estratègia ara que ja ho teníem tot lligat –devia pensar més d'un-.

Per tant, quan divendres passat al migdia s'anunciava que res de res, es devia sentir un Uf! col•lectiu a Barcelona com per generar una alenada d'aire suficient per donar energia eòlica d'un any. No obstant, a llarg termini, tots en sortim perdent. L'Estatut –com a llei que forma part del bloc constitucional- funciona com les regles de joc que ens donem per a la relació Catalunya-Espanya i no poden estar més de 4 anys qüestionades, en suspens o en perill de deixar de ser. Una sentència, surti com surti, és millor que una no-sentència. El Govern català –aquest i el proper- necessita saber si pot o no dedicar energies i recursos en desenvolupar l'Estatut mitjançant lleis i ens sense l'amenaça de la paralització o la retrocessió de les decisions i el treball fet. I des del punt de vista partidari, CiU i ERC necessiten poder –i als electors ens agradaria poder sentir-lo- un discurs polític i una estratègia de futur més clars; i el PSC necessitaria poder abaixar el to del seu sector més catalanista o oportunament deixar-li agafar més protagonisme, en funció del què convingui més... electoralment parlant i per abandonar l'ambigüitat a la qual està forçat per la posició que ocupa en .aquest moment.

I mentre no hi hagi sentència qui millor s'ho estarà passant és el PP. Com deuen estar rient el Mariano, l'Espe, el Bigotes i tota la troupe! El recurs presentat contra l'Estatut alimenta (sense haver de fer res) el seu electorat més cavernícola, té (sense haver de fer res) el Govern de ZP entrampat, avicia (sense haver de fer res) el clima polític català i desvia (sense haver de fer res) l'atenció dels seus pufs de corrupció. I com més duri la història millor... Així, no és estrany que no hi hagi acord! Els magistrats conservadors saben quina feina els toca fer, i sinó segur que hi ha algú que els ho recorda de tant en tant.

 
 

Comentaris