La necessària comissió Chomsky

"En la situació actual necessitem de nou aquesta generosa i aclarida ajuda exterior en pro de la causa democràtica a Catalunya"

L'altre dia va ser notícia que Noam Chomsky i cent acadèmics de molt diverses universitats havien signat un manifest demanant una mica de justícia elemental com la llibertat dels presos polítics catalans a Espanya. No la busquin en els mitjans espanyols, aquests que tant animen al professor emèrit del MIT quan parla de Vietnam, els mitjans i la censura als EUA. La van ocultar, la van censurar, com feia Franco, de qui han après comunicació democràtica. És tal el seu servilisme al corrupte govern de la dreta que censuren fins i tot les notícies que augmentarien les seves vendes.

 

La notícia també portava una lliçó moral per als intel·lectuals espanyols, aquest gremi de serfs sotasignants, capaços de protestar fins les més allunyades injustícies del planeta, però no de la que s'està donant a Catalunya davant els seus nassos i en benefici de la seva mediocre condició. Ahir mateix estava una nodrida representació d'aquests farsants bavejant la mà del rei i fent mels amb Cifuentes a costa de la memòria del pobre Cervantes. Un pati de monipodi d'aquests lacais d'uns governants lladres. Ningú ha tingut el valor de protestar per la dictadura del 155 a Catalunya; ningú per la violació dels drets humans als presos polítics; ningú perquè hi hagi presos i exiliats polítics.

 

És més, els que han parlat ha estat per afirmar la seva submissió a l'arbitrarietat dels franquistes i humiliar el gest dels qui tenen mil vegades més valor i integritat moral que ells. Una dotzena de cantants, músics, escriptors, comediants, cineastes vomitant la seva enveja i odi en contra de les víctimes i en favor dels victimaris. Els altres, vergonyós silenci. A la llista encapçalada per Chomsky, ni un espanyol, ni un català, ni una universitat espanyola, ni una catalana. Nord-americans, mexicans, anglesos, alemanys, francesos i ni un espanyol o català. De nou les brigades internacionals només que aquesta vegada no hi ha ja ningú a la península que defensi la llibertat i la dignitat.

 

En la situació actual necessitem de nou aquesta generosa i aclarida ajuda exterior en pro de la causa democràtica a Catalunya. Necessitem que s'expandeixi, que ressoni per tot arreu i, sobretot, que s'institucionalitzi. És urgent que aquesta carta es converteixi en el germen d'una comissió permanent de personalitats de la talla moral de Chomsky que serveixi per emparar i donar a conèixer la lluita d'un poble per la seva llibertat. Necessitem que un fòrum internacional de projecció mediàtica no deixi que la dictadura franquista espanyola del 155 amb el suport dels quatre partits dinàstics del congrés, ofegui la veu de la revolució popular de nou tipus que està donant-se a Europa gràcies a Catalunya.

 

Ho necessitem per contrarestar la propaganda del règim monàrquic i oligàrquic espanyol en tots els fronts. Aquest Estat corrupte fins a l'arrel viu de saquejar i reprimir Catalunya com una colònia, dedica recursos ingents a la guerra bruta criminal contra els catalans, a comprar esbirros mal anomenats periodistes per mentir a l'opinió, i té els jutges submisos al seu servei. Així mateix, utilitza enormes quantitats de diners per subornar publicistes, polítics, funcionaris, lobbies estrangers per aconseguir pronunciaments favorables a la dictadura espanyola; mana als seus ministres a l'exterior a mentir i amenaçar les autoritats estrangeres amb diners públics, com aquest Dastis, capaç de dir al fotògraf que va prendre imatges de la repressió a Espanya que aquestes imatges són falses. Mana igualment als líders de l'oposició d'"esquerra" en gires de propaganda per Europa en l'esperança que les mentides sobre Catalunya comptades per un oportunista i arribista sense escrúpols com Pedro Sánchez tinguin més efecte en l'opinió pública internacional que les mentides habituals de la seva pròpia fabricació.

 

Es tracta de la guerra bruta d'un Estat neofranquista en ple procés de feixistització, sostingut pels quatre partits dinàstics espanyols; PP, PSOE, Cs i Podemos, doncs, al tractar-se de la unitat del règim heretat, no hi ha diferències ideològiques entre espanyols. I això és el que un referent intel·lectual i moral del nostre temps com una Comissió Chomsky de suport a la llibertat i la democràcia a Catalunya ha de contrarestar. Com ho va fer la Comissió Russell amb el Vietnam. Un fòrum internacional que serveixi com vigilància de les barbaritats i sevícies que el franquisme espanyol comet amb l'independentisme català. I demostri per fi que no s'ha perdut la dimensió moral i crítica dels intel·lectuals tot i la cort de porcs espanyola.

 

Dictadura de fet amb llei de plens poders (art. 155) a favor d'un tirà ignorant; processos polítics arbitraris a càrrec de jutges prevaricadors; càstigs i penes inhumanes i cruels (tortures, vaja) als presos polítics; càstigs a les seves famílies obligades a desplaçar-se milers de quilòmetres a veure'ls; opressió dels detinguts; supressió de llibertats públiques; guerra bruta contra l'independentisme; impunitat i empara de les provocacions feixistes moltes vegades iniciades per la mateixa policia més o menys disfressada; càstigs i penes desmesurats; supressió de la llibertat d'expressió; persecució il·legal de manifestants; amenaça, xantatge, lladronici i crim.

 

Dictadura, en definitiva, la vella tirada de la dreta nacionalcatòlica espanyola recolzada (com sempre ho ha estat) per una pseudoesquerr anticatalana i uns intel·lectuals egoistes i covards.

 

Necessitem una comissió Chomsky.

 
 

Comentaris