La setmana passada repassant els diaris per internet vaig topar-me amb un titular sorprenent (val a dir que, actualment, comença a ser difícil trobar coses que realment et sorprenguin). El text deia “La NASA desmenteix que segresti i esclavitzi nens a Mart”. D’entrada el titular és un imant. És impossible, com a lector, no sentir-te seduït instantàniament per les poderoses paraules que inclou la frase. Segrest, esclavitud, nens i el planeta Mart. És tan absolutament al·lucinant i poderós que, per un instant, quedes atrapat en el seu camp gravitacional. Ara bé, el titular en qüestió seria absolutament irrellevant si no fos perquè el subjecte és una institució rigorosa, enorme i molt coneguda: la NASA. És a dir, un diari té com a objectiu captar l’atenció de la gent perquè obrin una notícia. Necessiten ingredients concrets: paraules grosses, una mica de pànic i, si pot ser, una institució rellevant que doni pes a la tonteria que s’escriu. I com es fabrica, això? Ara ho veurem.
En realitat la postveritat no és estrictament un invent de Trump o de Nigel Farage (promotor del Brexit). És, majoritàriament, l’encaix immillorable entre una societat amb ambició informativa, un poder polític fosc i una premsa amb la necessitat vital de generar continguts atractius i de consum ràpid. Anem específicament al cas dels nens a Mart (fixeu-vos que ja ho mencionem així, cosa que dona certa validesa al propi titular). Tot comença al programa The Alex Jones Show, més conegut als Estats Units com InfoWars. Per qui no ho sàpiga (jo ho sé perquè són un fanàtic de la conspiranoia), aquest programa que s’emet per desenes de ràdios locals i webs americanes és un pou fosc i pudent que mescla la investigació periodística anti-sistema amb els fenomens paranormals. Una mena de magazín que s’alimenta de l’odi contra la política que s’ha establert als països occidentals. La gent sospita dels polítics i personatges com Alex Jones fomenten els dubtes fabricant estranyes conspiracions. Un dels seus moments més gloriosos fou quan (teòricament) es va colar en una festa secreta que celebren les elits americanes en el bosc de Redwood, Califòrnia, coneguda com Bohemin Grove. Alex Jones és crucial per entendre el fenomen del NEW WORLD ORDER, un suposat nou govern mundial que els polítics volen imposar-nos a través de la violència. Alex Jones, per exemple, defensa que als Estats Units hi ha camps de concentració secrets (FEMA) o que l’atemptat de les Torres Bessones fou una conspiració política.
Doncs bé, a començament de juliol aquest senyor va entrevistar a Robert David Steele, un antic agent de la CIA que, actualment, és un agitador contra el govern americà. David Steele va llençar la seva bomba. La NASA segresta i esclavitza nens per colonitzar Mart. Diguem-ne que, d’entrada, el titular és atractiu però a la premsa seriosa li falta un element definitiu per poder aprofitar la postveritat i beneficiar-se’n econòmicament. La veu de la NASA. Sembla obvi que ningú de la NASA es molestaria a contradir una afirmació tan absolutament demencial. Per això em va sorprendre tant llegir en tots els diaris d’internet titulars com el que mencionava abans. “La NASA desmenteix que segresti i esclavitzi nens a Mart”. Ostres! Realment impressiona. Ha de ser molt grossa, la notícia, com perquè la NASA ho desmenteixi. Però, com ho ha desmentit? Ha fet una roda de premsa? La majoria de publicacions citen a Guy Webster com a portaveu de la NASA. Si anem al detall descobrim que és portaveu per les missions a Mart i, si encara detallem més, trobem que no ha negat explícitament això dels nens sinó que ha recordat que a Mart només hi ha robots. Però on ho ha dit, això? En una compareixença pública? La font és The Daily Beast una publicació que, segons el seu editor, es basa en cercar xafarderies, polèmiques i misteris del món secret (ho podeu trobar a Wikipedia). Una publicació online que, per cert, ha estat denunciada diverses vegades per plagiar articles. Doncs bé, el periodista Ben Collins va trucar el portaveu de les missions a Mart de la NASA per preguntar què pensava d’allò de segrestar nens. El portaveu, educadament, se’l va treure de sobre dient (tal com diu la publicació) que allò és “un estúpid rumor d’internet”.
Pensem l’origen de la falsa notícia, l’origen del mitjà que truca a la NASA i la frase real (i elidida) que va dir el portaveu de l’agència espacial. Pensem com s’ha construït tota aquesta muntanya de fonts sospitoses i com la premsa seriosa ha acabat fent-ne una notícia comercialment atractiva però periodísticament fastigosa. Benvinguts al segle XXI.
