La Moncloa, un mur de les lamentacions

"La situació està cada dia pitjor si tenim en compte que cada dia que passa es fa més gran i pesada la pena que han de suportar els presos polítics i els seus familiars"

La reunió d'aquest dilluns entre Quim Torra i Pedro Sánchez sembla, a dos dies de celebrar-se, condemnada a un notable fracàs. El president espanyol sembla més interessat en obtenir la foto de la "desescalada" —que li permeti seguir gaudint davant l'opinió pública internacional del títol de líder ponderat, civilitzat i dialogant—, que no pas a escoltar i trobar vies de solució al conflicte.

 

Torra i Sánchez es donaran la mà, somriuran a la càmera (els dos son de riure fàcil), i mentre el president català pari l'orella per escoltar la proposta del nou inquilí de La Moncloa, l'espanyol farà com qui escolta, com qui té interès pels arguments que l'altre vol exposar. Es tractarà de fer veure que la situació està millor, quan en realitat cada dia està pitjor si tenim en compte que cada dia que passa es fa més gran i pesada la pena que han de suportar els presos polítics i els seus familiars.

 

 

La de Sánchez serà una postura de diàleg poc creïble perquè ja s'ha encarregat d'avançar, sense haver escoltat res, que no està gens predisposat a escoltar les raons del president de la Generalitat. Sánchez, doncs, no arribarà a la reunió amb la ment oberta. El president espanyol seguirà contemplant la qüestió catalana com un incordi, una quimera en la qual s'han entestat els líders polítics catalans i una part important de la societat catalana.

 

Sánchez s'oferirà a Torra, en aquest sentit, com un mur per a les seves lamentacions. Però els murs, és sabut, no tornen resposta. Ni tampoc s'immuten.

 

Comentaris