La moderació independentista

"La celebració d'una consulta té més pes i dota a Catalunya de més raons que no pas unes eleccions plebiscitàries, des d'un punt de vista internacional"

"Quin sentit té demanar una Tercera Via des de Catalunya si des d'Espanya ja han dit que no? El diàleg ha de procedir de l'Estat. Per dignitat, la Via és la del procés pacífic i democràtic d'emancipació". Aquesta sentència, feta des de la reflexió, la moderació i el seny, és del director de la Càtedra de Lideratges i Governança Democràtica d'Esade i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Àngel Castiñeira, que ahir va encetar la tribuna Moment Zero, un espai per promoure el debat d'idees sobre la viabilitat d'una Catalunya independent.

Crec que ningú pot titllar a Castiñeira de radical o eixelebrat. Lluny d'aquests adjectius amb els que habitualment –i, perquè no dir-ho, sovint malvolentment– s'intenta etiquetar a tots aquells polítics, politòlegs, sociòlegs, periodistes i aquelles persones que estan en el camí del procés sobiranista, en Castiñeira va posar sobre la taula conceptes que ens porten a la reflexió. En citaré tres:

1. La celebració d'una consulta té més pes i dota a Catalunya de més raons que no pas unes eleccions plebiscitàries, des d'un punt de vista internacional.

2. No tots els qui estan farts del tracte que Espanya dóna a Catalunya votarien si en una consulta per a la independència.

3. En l'actual procés amb ascedent de massa (és a dir, quan és la societat qui empeny) no es confia només en un líder exclusiu.

Totes tres reflexions podrien semblar òbvies, però precisament són les que també s'utilitzen per vestir d'arguments aquesta Tercera Via. Aquesta crida a una suposada moderació que, en definitiva, pretén canviar-ho tot (reforma federal de la Constitució) per no canviar res. Lluny de donar suport a aquest camí defensat per Josep Antoni Duran i Lleida i al que s'hi ha començat a sumar la generació que va viure la transició espanyola però que ja no segueix la generació –trenta anys més jove– d'aquesta nova transició catalana, Àngel Castiñeira va fer una crida a no tenir por. A proveir de continguts a una Catalunya independent per convèncer, també, els qui n'estan farts i a estar previnguts per si, a darrera hora, arriba una proposta d'Espanya. "Si els líders polítics no flaquegen, és possible", sempre des del seny i la moderació independentista.

 
 

Comentaris