El Parlament ha decidit obrir finalment la ponència que ha d’elaborar la nova llei electoral. El conseller Ausàs s’ha deixat portar per l’eufòria més que per l’optimisme i ha dit que les pròximes eleccions ja podrem anar a votar amb les noves regles del joc. Però fins i tot més important que això és que, a partir d’ara, tots els partits hauran de mullar-se i no podran amagar el cap sota l’ala.
Amb les lleis electorals passa com amb les alineacions del futbol, tothom té la seva. Hi ha dues maneres de pensar una nova llei: pots agafar els teus resultats i mires de calcular quin és el sistema que més t’afavoreix, o pots pensar quina legislació afavoreix més el país i els ciutadans i a partir d’aquí crees les condicions per fer-la possible. Però no tothom veu el país ni la democràcia de la mateixa manera.
No és veritat que hi hagi sistemes electorals millors o pitjors en si mateixos i més o menys democràtics, però tampoc és cert que siguin neutres. Si volem un país més equilibrat el sistema ha de representar suficientment el territori i si volem una democràcia més compromesa cal evitar que es mantingui el poder de les organitzacions.
Crec que la millor garantia per això és un sistema amb tantes circumscripcions com diputats, i que cada un sigui escollit per majoria i que hagi de donar comptes als seus electors. Però al Parlament no hi ha ningú que ho vegi de la mateixa manera. Què hi farem!
