Les fake news no són un fenomen d’avui, ni un invent dels EUA. A la premsa madrilenya, per exemple, hi tenen una llarguíssima tradició, amb grans èxits vinculats -entre d’altres qüestions- a Catalunya i el catalanisme. Però, d’entre totes les mentides proparandístiques que s’han publicat i republicat, segur que el primer premi se l’emporta la suposada persecució de la llengua castellana a Catalunya.
Aquesta guerra falsa contra el castellà, a més, ha tingut la increïble capacitat de sobreviure a totes les evidències. No hi fa res que el nivell de competència del castellà entre els alumnes catalans sigui equivalent -o, fins i tot superior- al dels alumnes de molts territoris monolingües; no importa que milers de docents ensenyin com a matèria la llengua castellana a tots i cadascun dels centres educatius de Catalunya; no canvia res que els catalans monolingües deixessin d’existir a principis del segle passat i, per contra, bona part dels castellanoparlants portin tota la vida sense pronunciar un simple “bon dia”…
Tant se val. La majoria dels mitjans espanyols continuen, dècada rere dècada, repetint, una i altra vegada, que el castellà no s’estudia a Catalunya i que als nens castellanoparlants se’ls humilia a classe i se’ls vexa al pati. Què importa que una notícia sigui mentida si va contra els catalans?
