La meca i les Valls d'Andorra

"Els catalans no podem sentir-nos indiferents davant les dificultats que eventualment puguin afectar a un país amb el qual estem agermanats per tota mena de lligams"

A la vista dels esdeveniments econòmics i monetaris més recents tenia la idea de comentar els possibles efectes i les previsibles repercussions de tota la miscel·lània de canvis que s'han produït en un període de temps molt curt. Tanmateix, l'actualitat passa ara inevitablement per la intervenció de la Banca Privada d'Andorra i, naturalment, m'hauré de referir a l'escàndol de la BPA i als perills que representarà per a l'estabilitat financera del país veí i la reputació del seu sistema bancari. De fet, els catalans no podem sentir-nos indiferents davant les dificultats que eventualment puguin afectar a un país amb el qual estem agermanats per tota mena de lligams. D'entrada per la llengua i la cultura i, després, pel veïnatge i una història compartida en tants sentits. Per exemple, recordo una mostra d'aquesta mena de relació privilegiada, única i irrepetible. L'anècdota és que el pare de la Constitució d'Andorra i cap del govern, Oscar Ribas Reig, que m'honora amb la seva amistat des de fa 60 anys, em va comentar quin seria el contingut del seu discurs d'ingrés a l'ONU que va pronunciar, naturalment, en l'idioma oficial del país, es a dir en català. Li ho vaig dir al meu sogre tot recomanant-li que el veiés, a la televisió i, em diuen que en sentir-lo li van caure unes llàgrimes, mentre subratllava que Pau Casals també va adreçar-se un dia a l'Assemblea General, tot dient "I am a Catalani" però expressant-se en anglès, mentre que Andorra havia parlat oficialment al fòrum de les Nacions Unides en el nostre idioma. Estem parlant, doncs, d'una relació molt especial. A part que d'Andorra ens venien als anys de l'escassetat, el duralex, la "cocotte sage-femme" (olla a pressió), els petits components electrònics que servien per a fabricar televisors aquí o eventualment algun farcell de tabac de contraban. En resum, és lògic i natural que les noticies d'aquests dies ens hagin trasbalsat i ens afectin com si fos un problema propi, cosa que, si ho analitzem no deixa de ser ben certa.

Tot ha començat a causa d'una acusació del Departament del Tresor dels EUA que imputa a l'entitat financera BPA uns casos de blanquejament de diners procedents del crim organitzat del narcotràfic i de la corrupció en països tercers. La primera reacció ha estat la de les empreses de qualificació que han rebaixat la nota del deute públic al seu nivell més baix de la història, és a dir, al BBB. I això passa amb un sector que no viu de concedir crèdits o hipoteques, sino del secret bancari, i els comptes numerats tot i que des del 2011 s'havia iniciat el camí cap a la desaparició del model del paradís fiscal i s'han obert les converses i negociacions per a signar acords bilaterals amb clàusules d'intercanvi d'informació fiscal. L'Excap del govern, Ribas Reig, avui ambaixador volant per a negociar als acords plantejats, ha obert la via a als acords bilaterals acompanyats de intercanvi d'informació fiscal. Al mateix temps, la banca andorrana encetava al procés de instal·lar-se a l'estranger i, en primer lloc a Espanya. El BPA, concretament, va comprar Banco Madrid i societats de valors o gestores com Interdin, Nordkapp i Mare Nostrum. El Crèdit Andorrà es va quedar el Banco Alcalà i Andbanc, el negoci de Banca privada de Inversis. Finalment, Banca Mora s'ha quedat un 85% de la gestora de patrimonis Tressis. El sector gestionava ara fa dos anys un volum de 41.300 m. d'euros. Els observadors opinen que l'INAF que és l'organisme de supervisió no té prou capacitat per a dur a terme la seva tasca de supervisió d'una realitat cada vegada més complexa. És segurament per això que la denúncia s'ha produït des dels EUA en aplicació de la Patriot Act (la Llei Patriòtica) que es va promulgar després de l'atemptat de les torres bessones. Queda, per tant, clar que l'opinió dels experts és que la BPA pot desaparèixer o ser absorbida per un altre banc atès que són entitats que no podem buscar liquiditat al BCE i que han de tenir més solvència que les d'altres països. En fi, que hi ha més risc de fer una fi de cagaelàstics com li va passar a Madoff i la fallida podria ser del país globalment considerat si no és que el BCE opta per propiciar el salvament. Al Banco Madrid l'equip directiu presidit per José Pérez, exdirector de supervisió del Banc d'Espanya només va resistir 24 hores abans de renunciar. Curiosament, això va representar la sortida de la Consellera Soledad Nuñez que, com a directora general del Tresor i consellera del Banc d'Espanya havia autoritzat la compra de Banco Madrid per la BPA.

En adonar-me de totes les ramificacions del cas, m'he recordat de com els diumenges al suplement Mercados, en Carlos Segovia, generalment demostra que està molt ben informat i he anat a la font per veure que opinava. I realment no m'ha defraudat. Ha explicat, p. ex., que ara fa 15 dies, en prendre possessions del càrrec de subgovernador del Banc d'Espanya, Fernando Restoy feia un gran elogi del José Pérez que acaba de dimitir com a president de Banco Madrid i al qual li va agrair que li hagués facilitat l'entrada al Banc d'Espanya. Es que no s'havia llegit l'informe de fa un mes que es qualifica l'entitat de blanquejadora de diner de les màfies russa i xinesa?. O és que el Banc de la Cibeles no pot actuar com ho fa l'autoritat nordamericana? O bé que Pérez era el poder del PSOE al banc durant els mandats de Luis Angel Rojo (avui conseller del Santander després d'haver-li adjudicat el Banesto) i de Miguel Angel Fernández Ordóñez. Va ser l'inventor de les fusions fredes que permetien dissimular l'estat del sistema financer mentre Elena Salgado agrupava caixes amb problemes separats que, junts, encara empitjoraven. Pérez va ser l'ànima de Intermoney on treballaven als alts càrrecs del govern Zapatero, com ara, Arenillas, David Vegara o Miguel Sebastian. El PP els acusa d'haver intentat prendre les presidències de González al BBVA o de Pizarro a Endesa. Ben informats per familiars socialistes, els germans Cierco (propietaris de BPA) van fitxar Pérez com a introductor. I així es va autoritzar l'entrada a canvi de prometre una informació fiscal que, al menys en un cas molt destacat, ha tingut "xivato". Veiem, doncs, que a la rebotiga de tot aquest episodi hi ha més coses de les que salten a la vista. I encara falta esbrinar com és que han estat els nordamericans els qui ha estirat la manta, en lloc de que, com hauria semblat lògic, aquesta denúncia sortís d' una Espanya que va fer fins i tot el gest de la visita de Rajoy al territori del copríncep episcopal de La Seu d'Urgell. Caldrà, per tant, esperar i veure-les venir amb la resignació de la "suite ou prochain numéro". I confiar que, entre els uns i els altres, no es carreguin un país tant estimat on els quatre bancs representen el 20% del PIB. Per cert, és curiós que seguint les consignes i les orientacions dels financers del PSEO, el Banco Madrid tingues com a principal activitat la creació i la gestió de més de 80 SICAV, és a dir, unes societats d'inversió que agrupen persones amb grans fortunes per a diferir en el temps els pagaments tributaris que, en canvi, les persones d'economia modesta han de pagar sense cap mena d'ajornament. Paradoxes!

 
 

Comentaris