La manipulació d'Alícia Sánchez Camacho

"Sánchez Camacho ha passat la ratlla vermella que separa la política de la mentida deliberada i la demagògia manipuladora"

No en volia parlar, però si no ho faig no em quedaré tranquil. Em refereixo a les declaracions de la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, arrel de la manifestació de dissabte i la victòria espanyola a la copa del món. Per començar vull deixar clar que vaig rebre amb un cert optimisme la seva arribada a la cúpula dels populars catalans després que aquest partit hagi fet més tombs ideològics que una baldufa (de la línia dura dels Fernández Díaz a la línia més aviat ridícula de Dani Sirera passant pel PH neutre de Josep Piqué). Creia que ella seria una política prou forta i assenyada com per equilibrar el partit i generar un discurs de dreta no casposa i espanyol però no espanyolista. Bé, em vaig equivocar completament.

Aquests darrers dies Sánchez Camacho ha passat la ratlla vermella que separa la política de la mentida deliberada i la demagògia manipuladora. Feia anys que no llegia unes declaracions com les seves. Mirem què va dir i ho desmuntarem amb dades objectives:

1. Va dir que la Catalunya real no va anar a la manifestació. A banda de faltar al respecte de més d'un milió de ciutadans (i votants, per cert), l'afirmació és radicalment falsa. La marxa comptava amb el suport de tots els partits catalanistes, que sumen 118 diputats sobre 135. També de la immensa majoria de sindicats, patronals, col·legis professionals, associacions culturals, institucions científiques i un llarg etcètera. Això no és la Catalunya real?

2. Va afirmar que la Catalunya real donaria suport a la selecció espanyola. Bé, l'endemà l'acte públic de retransmissió del partit a Barcelona va aplegar, segons la Guàrdia Urbana, menys de 80.000 persones. La mateixa font va afirmar que la manifestació de la vigília va concentrar més de deu vegades aquesta xifra. Sort que és la Catalunya real! Per cert, l'endemà una enquesta pública a TV3 indicava que un 60 per cent de l'audiència no volia que guanyés Espanya. En que es basa, doncs, per dir que la gran majoria de catalans va amb Espanya?

3. Va assegurar que l'independentisme és minoritari. Només cal respondre-hi amb la darrera enquesta publicada, del diari separatista radical El Periódico: un 48,1 per cent dels catalans es reclama independentista i en un referèndum hi votaria a favor un 57,7 per cent. En què es basa, doncs, per fer aquestes afirmacions?

El més trist de tot plegat no és aquesta demagògia, comprensible en un partit marginal a Catalunya. És la falta de convicció i intel·ligència per abandonar aquesta marginalitat i intentar, algun dia, ser un partit normal. (Potser l'ingenu sóc jo: la marginalitat a Catalunya implica tenir la majoria a Espanya, i lo primero es lo primero.)

Nota: He sentit moltes vegades dirigents del PP condemnant la crema de banderes espanyoles. Després de la victòria espanyola es van cremar senyeres arreu del país, ja fos al centre de Barcelona o a Caldes de Montbui (que per cert era la bandera oficial de l'Ajuntament). Estic esperant les reaccions del PP en aquest sentit, així com sobre la violència desfermada contra el mobiliari urbà, els Mossos d'Esquadra o els cotxes que lluïen el CAT.

 
 

Comentaris