Des de ?Decidim, l’entitat que tinc l’honor de coordinar, vam fer ?aquests dies ?una crida al poble valencià ?perquè? eixira al carrer dissabte 18 de novembre sota el lema “Per la sobirania econòmica del País Valencià. Decidim”. La crida s’inseria dins d’una més general impulsada pels partits del Botànic i els sindicats majoritaris, a la qual es van sumar tota una gran quantitat d’entitats de tota mena. Aquesta convocatòria oficial tenia per lema una reivindicació molt més difusa, i en principi va haver-hi tot tipus de pressions perquè no n’hi haguera cap altra. Com sol passar quan intentes posar portes al camp o a la mar, al final, les diverses entitats que no participem ni ?directament ?ni indirectament dels “beneficis” del Govern del Botànic vam anar amb els lemes i els símbols que vam considerar oportuns.
La manifestació va ser tot un èxit, ?traient al carrer milers de persones, que majoritàriament simplificaven els lemes de les diverses convocatòries amb un “per a nosaltres allò que és nostre”: cal recordar que aquesta manifestació és una continuació directa de la del 10 de juny, convocada per la Crida pel finançament, de la concentració davant les Corts Valencianes el 25 d’abril i de ?tota una ?gran quantitat d’activitats acadèmiques, publicació de llibres, de?revistes i d’articles, d’exposicions pedagògiques com la de l’Or dels valencians i de tota mena de xerrades i ?conferències ?que han posat l’accent en explicar el com i per què de la situació d’infrafinançament de la Generalitat Valenciana, del deute injust i odiós que ens han obligat a contraure i de l’espoli?a què ?ens sotmet les polítiques aplicades des dels governs de l’estat.
Nosaltres hem felicitat al poble valencià per la gran jornada de mobilització del 18 de novembre, perquè considerem que ha estat un pas més en la línia d’empoderar el País Valencià com a subjecte polític i ?perquè ?amb les nostres institucions, puguem plantar cara a les polítiques discriminatòries i espoliadores que exerceixen sobre nosaltres des del poder central. No ens fem massa il·lusions respecte a cap resposta positiva per banda del Govern que ara presideix Rajoy. També tenim alguns dubtes de la gestió de la mobilització per part del govern valencià. Aquest problema és endèmic del nostre país, ve de molt lluny i necessitarà ?molta? més força, convicció i claredat en els objectius de partits, sindicats i institucions.
Tres dies després de la manifestació, tornen a ?aparéixer ?com per un encanteri de serps tot tipus de propostes, poc clares en el millor dels casos, que no fan una altra cosa que confondre al personal. El president Puig deia després de la manifestació que estava convençut que hi hauria nou model de finançament abans de fi d’any. Dilluns canviava el to per a reclamar a Rajoy eixe model. Ismael Sáez d’UGT tornava a “amenaçar”?de?traslladar la protesta a Madrid i reblava la seua visió de manera inequívoca pel seu compromís amb el País Valencià: “La ?financiación ?encierra ?un problema ?político ?y ?si no se soluciona, ?aumentarán ?los ?nacionalismos y ?caerá ?el ?bipartidismo“. I mentre Compromís, al parlament espanyol, mirava el dit i no la lluna, senyalant indirectament l’acord sobre el Cupo basc com a culpable de la situació. Una errada des del meu punt de vista. Les comparacions, han de servir per a posar el nostre objectiu al nostre propi país i ?la seua capacitat ?i necessitats i en tot cas si parlem d’homologar-nos amb situacions alienes, hauríem de fer-ho a l’alça i no a la baixa.
Una altra errada? al meu parer és l’excessiva focalització que es fa de les complexitats tècniques del problema del finançament, fins al punt que?sembla que ?la Generalitat Valenciana ha delegat la defensa dels seus (nostres) interessos, en? dues ?persones magníficament qualificades però de perfil tècnic. No, senyor president, el problema ?tal com li ha ?remarcat en aquesta ocasió el representant de la patronal Salvador Navarro, és d’indole clarament ?política. El Govern espanyol sap millor que nosaltres que estem infrafinançats en una quantitat al voltant dels 1.350 milions d’euros a l’any; que ens han obligat a endeutar-nos fins als 45.000 milions d’euros i que ens espolien any sí any també una quantitat al voltant de 6.400 milions d’euros. No és que no ho sàpien, és que no els hi interessa.
Per aquells que tal vegada no ho sàpien, cal recordar que és molt cert allò que diu el líder d’UGT però segurament amb altre esperit: tota opressió nacional apareix per l’existència d’una contradicció fonamental entre els interessos de la societat nacional com a cos social i el de les classes dominants alienes a la formació social de la nació oprimida. No és aquest el cas del País Valencià com a subjecte polític i com a cos social i dels interessos de les elits dominants a l’estat espanyol?
