La mania dels dos terços

"I en qualsevol cas, si filem prim, dijous va quedar clar que sí que hi ha dos terços favorables al dret a decidir"

Amb tot el què ha succeït al PSC, ha passat per alt un debat que s'ha fet córrer de manera interessada sobre els suposats dos terços als que no es va arribar dijous en la votació al Parlament per demanar al Congrés que concedeixi a la Generalitat la capacitat de convocar un referèndum. El debat dels dos terços s'esgrimeix per assenyalar una suposada feblesa parlamentària dels partidaris del procés.

Per començar potser caldria un aclariment que sembla obvi. Però com que els mateixos que fan córrer aquest debat són els que ho combinen amb l'expressió de "seguiment escrupolós de la llei", serà convenient recordar que el que es va votar va ser una proposició de llei. Per aprovar una proposició de llei, la normativa estableix que hi ha d'haver majoria absoluta, és a dir, obtenir com a mínim 68 diputats del Parlament. Finalment n'hi van haver 87, per tant 19 més que els requerits. En principi, aquí s'hauria d'acabar el debat: Si la llei és la llei, 87 diputats sobre 135 són més que suficients per anar a Madrid a presentar la sol·licitud.

Els dos terços marquen el que es coneix com a majoria qualificada, és a dir, la majoria necessària per tirar endavant reformes estructurals com pot ser l'elaboració d'un nou estatut. Bé, en aquest cas també convé recordar que la llei espanyola estableix, oh curiositat, que per reformar un Estatut d'Autonomia siguin necessaris dos terços dels diputats dels parlaments autonòmics (66%) mentre que si es vol reformar la Constitució ‘només' cal que la subscriguin tres cinquenes parts dels diputats al Congrés (un 60%). Per tant, no està de més subratllar que el llistó per tocar l'Estatut és més alt que per tocar la Constitució, que formalment té un rang superior. Si ens agafem a aquest argument, també convé ser conscients que dijous es va votar demanar l'aplicació concreta d'un article d'aquesta constitució, el famós 150.2. És l'article que preveu que es pugui traspassar a una Comunitat Autònoma competències estatals, com va passar els anys 90 amb la seguretat ciutadana i els Mossos d'Esquadra. Per tant, resumint: dijous el 64% de la cambra catalana (87 diputats) van votar a favor de l'execució d'un sol article de la Constitució per la qual es reclama el 60% si es vol retocar.

I en qualsevol cas, si filem prim, dijous va quedar clar que sí que hi ha dos terços favorables al dret a decidir. Els 50 de CiU, els 21 d'ERC 13 d'ICV-EUiA sumen 84 diputats. A aquests hi hem de sumar els 3 de la CUP que es van abstenir perquè dissenteixen del com però no crec que s'hagi d'explicar que estan a favor del què. I, ara sí, la crisi del PSC va permetre visualitzar que hi ha com a mínim 3 diputats socialistes que si no són expulsats a partir d'ara votaran a favor de qualsevol punt que suposi anar cap a la consulta. Cap a la consulta, insisteixo, no cap a la independència. Això suma 90 diputats. I em quedo aquí: podria recordar que el retirat Àngel Ros i la candidata a les primàries de Barcelona Rocío Martínez Sampere podrien suposar-ne dos més i arribar als 92. Però deixem-ho en 90: a Ros el substituirà un membre més pròxim a les tesis de la direcció i el futur de Martínez-Sampere està lligat a què passi a les eleccions internes dels socialistes barcelonins.

Epíleg: les pròximes setmanes, la llei de l'avortament arribarà al Congrés dels Diputats. De moment només pensen votar-hi a favor els 186 diputats del PP. És una incògnita saber què faran els 16 de CiU (10 CDC 6 UDC) o els 5 del PNB. En el màxim dels casos, suposant que aquestes tres formacions donessin suport (supòsit molt qüestionable en els 10 de CDC), la majoria seria de 207, molt més dels 175 diputats que es reclama per la majoria absoluta (que és el que una llei reclama) però molt lluny dels dos terços del congrés dels diputats, situats en el 233. Què es dirà, aleshores, si la llei estrella del PP amb implicacions directes sobre el dret a decidir (de la dona) no obté aquests 233 escons? Algú recordarà que no ha obtingut els dos terços?

 
 

Comentaris