La mamella pública

"Els impostos són la pastura que procurem a la bèstia per seguir munyint-la"

El mamellam de l'administració està eixut com els Monegros. Amb tot, el nombre de boques que la succionen es manté inalterable. Hi ha pits que mai no descansen. Són metes miraculoses sempre predisposades a satisfer el desig d'una xuclada. El país, de fora i com d'altres, ha de semblar una gran xumada.

Davant del braguer públic es formen dues cues ben diferents. En una trobem els funcionaris. Aquests practiquen una libació tendra, suau, diligent i ordenada que l'animal tecnocràtic agraeix i, en la majoria de casos, necessita.

L'altra fila és més aviat un desgavell i un campi qui pugui. En aquest rengle trobem els llavis de lliure designació, eventuals i de confiança, les dentetes i ullals dels assessors, els morros dels alliberats dels partits, la voracitat del paga tu que jo no tinc canvi. Són ja un exèrcit i més que xuclar, draguen, impel•lits per l'angoixa d'una temporalitat contractual que els obliga a la golafreria. El seu hàbitat és universal i colonitzen tota creació administrativa: consorcis, agències, oficines, memorials, instituts. Trieu qualsevol forma d'organització tecnocràtica, demaneu la relació de llocs de treball, RLT a la gerga, i en trobareu sempre una mostra abundant i representativa.

Quan la vaca era grassa per a tots n'hi havia massa. Però ara que l'animal passa gana i la llet és ben escassa, els mamaires del segon grup esdevenen un glop de digestió impossible per als comuns que es deshidraten a la intempèrie.

Els impostos són la pastura que procurem a la bèstia per seguir munyint-la. És època de sacrifici, sentim que ens diuen per explicar-nos la seva pujada. Voldríem, almenys, que la nostra aportació anés acompanyada d'un deixar lliures uns quants mugrons per tal que s'hi poguessin amorrar els qui de veritat ho necessiten.

Es dirà que això és demagògic perquè per molts assessors i similars que poblin les administracions, la seva mossegada a l'erari és força limitada. Què voleu que us digui, a mi em sembla que ara tot cèntim és un capital i tota gota pot humitejar una gola resseca i empobrida.

 
 

Comentaris