Els catalans estan malalts. És una idea recurrent. L’han expressada de manera tan palmària i renovada en aquest nou segle de les nostres esperances José María Aznar i Pedrota Jota Ramírez. Ells no. Ells estan estupends. Deixant-se fotografiar amb les sabates damunt la taula del president dels Estats Units o deixant-se filmar des de dins l’armari amb un lligacames com a corona de llorer. Són dues de les personalitats més sanes i estables que ha donat la vida espanyola en els darrers cinquanta anys. Només cal mirar-los els gestos i el riure. Quina estabilitat, quin control, quin domini de la situació. Quina enveja!
Els catalans estan malalts perquè no volen ser espanyols. Aznar i Ramírez rebenten de salut perquè no són res si no en són. I en són molt i en donen lliçons. Amb quina intenció? La de sempre. Si Catalunya és un bassal pudent i ple de tarquim, caldrà enviar-li els pouers perquè la desembrossin. Si els catalans són tots uns lladres, caldrà ocupar-la amb l’FBI perquè imposi l’ordre i la decència. Si la premsa catalana és uniforme i subvencionada, caldrà obligar els indígenes a llegir els papers de la pluralitat que es fabriquen al país de la llibertat. Si Catalunya està governada per un oligopoli de socialistes i nacionalistes que no representen ningú, caldrà sotmetre-la a monopoli del Partit Popular que els representa a ells. Si Catalunya coarta la llibertat dels seus ciutadans a les escoles obligant-los a aprendre en un idioma imposat, caldrà substituir aquest sistema per la voluntarietat que tan bons resultats ha donat al País Valencià i a Burgos. Si les fundacions catalanes són plenes de lladres i viciosos, caldrà agrupar-les totes dins la FAES, llum i guia del bon procediment.
En definitiva, els catalans són dones que cal governar amb masculinitat, putes que cal regenerar, viciosos que cal corregir, nens que cal escarmentar, egües que cal domar, ineptes que cal il•luminar, idiotes que cal acompanyar, salvatges que cal civilitzar, totalitaris que cal relativitzar, nazis que cal democratitzar, inútils que cal utilitzar. Malalts que cal guarir perquè s’assemblin als grans mestres de la salut. Catalans que cal espanyolitzar.
I si no es deixen? Pitjor per a ells. Caldrà aplicar-los la Constitució. Article vuitè. Diu que, en cas de perill per a la integritat –territorial o mental- del pacient –i tant com n’és!-, la millor medicina és la intervenció quirúrgica. Tercer grau. I això és democràtic perquè l’insà no pot decidir per ell mateix. En tal cas, per si algú fora de les fronteres d’Espanya no se’n refia o protesta, vindran uns altres arguments. També els han començat a insinuar. Igualment són vells. Diuen, per exemple, que es pot intervenir en el territori de la colònia irredempta per vetllar per la seguretat dels ciutadans que encara se sentin de la metròpoli. Ni que siguin només uns quants. Perquè són els sans. Els demòcrates. Ben mirat i copiant la consigna antiga, si ells són salut, visca la tuberculosi!
