Després de diversos cicles electorals, inclòs el de l’il·legítim 21-D, s’ha comprovat que la ‘majoria silenciosa’ unionista no existeix, ni a les urnes ni al carrer, i això malgrat l’ajuda de les clavegueres de l’Estat i dels jutges. Però és que la ‘majoria silenciosa’ monàrquica de Catalunya encara és més silenciosa. Tot just és capaç de xiular el president Torra a la inauguració dels Jocs Mediterranis, amb la grada mig buida –estranyíssimament, l’organització no va voler donar invitacions a la Generalitat ni a les federacions esportives catalanes- , i plantar a les portes de l’estadi del Nàstic una pancarta de ‘Bienvenido S.M Don Felipe VI’, sostinguda per una desena de senyores i senyors d’edat força adulta. Els monàrquics catalans són realment mandrosos, perquè no van molestar-se ni a comprar una entrada per a la inauguració per tal de proclamar la seva adhesió al fill del successor de Franco. I això que era una ocasió d’or per contrarestar les protestes dels republicans, convocats tant pels CDR com per l’ANC i Òmnium sota un sol infernal.
Aquest divendres, l’unionisme monàrquic tenia l’oportunitat de demostrar a Felip VI que a Catalunya hi ha molts ciutadans feliços de ser súbdits i de pertànyer a un règim que els esclafa, on les grans empreses mouen els fils i on les elits extractives del país empobreixen cada vegada més els seus governats. Aquesta Tabarnia tan potent i superior a la Catalunya republicana hauria pogut rebre el monarca amb tots els honors, com succeiria en qualsevol altra colònia. Han perdut l’oportunitat d’agrair-li a Felip VI que mantingui viu el llegat de la dictadura i el compromís de la Transició espanyola de no permetre que Espanya esdevingui una democràcia plena. Podrien haver-li agraït que legitimés la repressió policial de l’1-O en el seu discurs del 3 d’octubre, o que vulneri la Constitució espanyola saltant-se l’obligada neutralitat institucional per una causa tan noble com és el manteniment de la unitat d’Espanya i de la repressió de la dissidència.
Pel que fa al president Quim Torra, sembla que ha guanyat la primera partida d’escacs que Felip VI li ha plantejat. La fotografia de la llotja sense la màxima autoritat de Catalunya, però sí amb el fill de Franco i Pedro Sánchez, hauria servit d’arma llancívola de l’unionisme i, mal gestionada, s’hauria pogut interpretar com una derrota. Però alhora, aquesta fotografia no aplana el terreny de cap negociació amb Madrid. La poma del PSOE continua estant enverinada, perquè justament, mossegar-la significa caure per sota de la línia vermella del referèndum de l’1-O. El regal de Quim Torra al rei, el llibre del company Jordi Borràs, Dies que duraran anys, és tota una declaració d’intencions.
