Afirma Lluís Llach: “Si en un moment determinat em demanessin anar a les llistes electorals, ho faria.” Ho va dir en el decurs de l’entrevista que li va fer fa uns dies Mònica Terribas a “El Matí de Catalunya Ràdio”. Una estona abans, en començar la conversa, Llach va opinar que “els partits polítics han de conjuminar la visió de país amb la de representació política i ho estan fent tan bé com poden. Això també és garantia de transversalitat: si el senyor Espadaler i el senyor David Fernàndez pensessin el mateix, m’espantaria molt. Finalment, el paper del president Mas és molt important, complicat i està sent positiu”. I en acabar va reblar el clau: “La independència no és una finalitat, és una eina per treballar millor.”
A vegades va bé que un cristo gran expliqui que el mar té gust salat o que el sol escalfa i faríem bé d’extreure’n totes les conclusions personals i col·lectives que calguin. Perquè si el cantautor retirat que fa la vida que li plau, com li plau i on li plau, parla d’una llista unitària encapçalada pels principals referents de la societat civil organitzada, potser nosaltres també hem d’estar disposats a actuar de forma excepcional i sense prendre sempre com a referència el nostre benestar immediat.
Va bé entendre d’una punyetera vegada que la unitat no és un calaix de sastre sinó la màxima expressió d’una determinació col·lectiva que supera les ideologies i els espais polítics determinats perquè és la garantia –imprescindible- per assolir el repte polític de la independència. Entendre, com diu Llach, que ni Espadaler xiula ni Fernàndez s’ha tornat boig, sinó que tenen prou intel·ligència per comprendre que en aquest moment seria imperdonable trencar una majoria imprescindible.
Entendre, assumir i valorar que el paper del president Mas és “important, complicat i positiu”. Sí, sí, Lluís Llach parlant del president de Catalunya i entenent que molt més enllà d’haver encapçalat la llista de CDC ara és qui lidera el Govern de la transició nacional.
I entendre, també, que el fet que Llach parli d’una llista comuna ha de fer reflexionar a tots i cadascun dels partits polítics que han fet possible l’acord de la data i de la pregunta de la consulta. És una mostra més, significativa, de com n’és de necessària la unitat, el compromís i la determinació per superar aquest nostre repte polític.
He fet servir Llach perquè en una entrevista que li va fer Eva Piquer per a la Catalan International View l’any 2009 ens explicava: “Des que m’he retirat, intento intervenir molt poc socialment. Quan et retires, et quedes a casa i les teves vies d’informació passen a ser les habituals, és molt més difícil de copsar què està passant.” Doncs sort que no tenia ganes d’intervenir i sort que no connectava amb el que passa.
Ens toca trencar amb el retrovisor, deixar de banda complexes i reflexions extemporànies. Ens cal, com mai, fer cas al poeta: “Qui sinó tots?”
