La llista de CiU: algunes consideracions

"Dolors Batalla repeteix en el número tres de la candidatura a Tarragona (...) duia una carrera meteòrica fins no fa massa i el fet que no s'acabi d'enlairar deixa un regust estrany"

Fa uns dies la federació nacionalista Convergència i Unió (CiU) va donar llum verda a la seva llista electoral per a les eleccions al Parlament. La seva composició és sabuda per tothom i no la reproduiré ara i aquí. La majoria de mitjans van titular amb el fet que la democristiana Joana Ortega ocuparia el segon lloc per darrere d'Artur Mas, relegant d'aquesta manera Núria de Gispert a la dotzena posició. També es va comentar la incorporació d'una independent provinent del món sanitari, Cristina Iniesta, en la quinzena posició. Com que aquesta anàlisi em va semblar pobra, faré un parell de comentaris relatius a la candidatura.

En primer lloc, crida l'antenció la notable escalada d'Oriol Pujol, que passa del tretzè lloc al sisè. Segurament no podia anar gaire més amunt si tenim en compte els equilibris obligatoris que s'havien de fer: el dos i el cinc per a Unió Democràtica (UDC), el tres per a Felip Puig i el quatre per a una dona (ai, la paritat!). De manera que Oriol Pujol ha ocupat el primer lloc disponible, un cop tot comptat i debatut. Si tenim en compte el rebombori mediàtic que va aixecar quan se'l va nomenar portaveu parlamentari, l'octubre del 2007, és obvi que a CDC consideren que se n'ha sortit prou bé. Per cert, si ens hi fixem una mica veurem que l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, ocupa el vuitè lloc. Tregui'n vostès mateixos les conclusions.

En segon lloc, els caps de llista territorials compleixen els requisits però no són apostes arriscades. Sembla que s'hagi decidit per anar sobre segur, una actitud d'altra banda ben convergent. Només hi ha un detall que no acaba de quadrar, sobretot si tenim en compte les expectatives creades. Dolors Batalla repeteix en el número tres de la candidatura a Tarragona, que ara encapçala Josep Poblet. L'exalcaldessa de Valls duia una carrera meteòrica fins no fa massa i el fet que no s'acabi d'enlairar deixa un regust estrany. Em consta que és per voluntat pròpia, però aquesta sensació no em marxa.

I un tercer apunt: la independent Cristina Iniesta, tot i ser relativament coneguda en l'àmbit de la sanitat, no és cap bomba política ni mediàtica. Potser l'expectativa creada per la Casa Gran del Catalanisme feia pensar en una inclusió més sonada.

 
 

Comentaris