Fer volar la imaginació és de franc, però pot sortir molt car. La Generalitat ha mobilitzat un operatiu de quaranta persones per tal de localitzar i capturar una lleona que, segons alguns testimonis, es passejava pel terme municipal de La Sènia. L’alarma va saltar fa cinc dies i, segons sembla, els responsables de Medi Ambient van considerar que hi havia prous indicis de versemblança tot i que ningú no sabia explicar d’on havia sortit l’animal, ni que hi feia, ni de què s’alimentava ni de res de res. Però el cas tenia tots els ingredients per convertir-se en un fet prou impactant i curiós com perquè s’hi aboquessin administració i mitjans de comunicació buscant el seu minut de glòria. No es van escatimar esforços ni recursos per tal de localitzar i capturar l’animal. Al final, ni monstre del llac Ness ni Lleona de La Sènia, l’animal va resultar ser un gos assilvestrat (com eren molts gossos no fas pas tants anys) prou gran i mal carat com per espantar fins i tot els agents rurals encarregats de la seva captura. Sembla que la seva condició no el va fer mereixedor de cap miraments i la història va acabar a trets.
Més li hauria valgut al gos ser una lleona! Segurament continuaria viu; i no només això, possiblement ja l’hauríem batejat, estaria en el zoo o en alguna zona especialment condicionada i validada pel departament de Medi Ambient per tenir animals i grups de nens i nenes de diferents col•legis estarien fent dibuixos abans d’anar de visita a veure al nou símbol d’integració del país. A una lleona li perdonaríem fins i tot haver matat algun xai per tal de cruspir-se’l, prèvia negociació amb el sindicat corresponent per tal d’establir línies d’ajudes, indemnitzacions i programes d’adaptació i convivència pacífica entre les activitats de sempre i els nous habitants de la zona. Algú hauria redactat un, o uns quants informes que demostrarien que això era possible. Però només era un gos.
