La llengua

"El català té el mateix dret que qualsevol altra a que els seus parlants la puguin fer servir en exclusiva durant les 24 hores del dia"

De totes les qüestions polítiques i socials que han suscitat debat els últims anys i mesos n’hi ha una que em preocupa especialment: el futur del català. Amb aquesta sola frase, ja hi hauria algunes veus que s’inflamarien per, per exemple, no haver dit una qüestió de sensibilitat social com la pobresa, la precarietat laboral (i valgui la redundància), l’habitatge o el canvi climàtic. I aquest és, per començar, el primer error: el de considerar que una preocupació inhabilita l’altra. No, i menys amb la llengua. Però aquestes primeres veus que em dirien que abans que el català hi ha les beques menjador o l’augment de les pensions acostumen a provenir d’un entorn en què la seva llengua habitual està ben consolidada i sense risc a desaparèixer a mig o llarg termini.

És des de la seguretat que dóna que tota la teva vida (quotidiana o no) es pugui desenvolupar en la teva llengua que pots criticar que aquesta sigui una prioritat social, que sigui un requisit per l’administració pública o convertir-ho tot plegat en un motiu de burla. Efectivament, quan l’atac a la defensa del català (no m’he equivocat; quan s’ataca la defensa del català) no pren forma de text al parlament, de demanda judicial o d’article periodístic, llavors es cau en la mofa tipus ‘La Torradora’ d’Albert Hinojo.

A aquests que tenen la pell tan fina quan es defensa el català i ho enfronten amb una prioritat social no els he sentit mai demanar que els 31 milions d’euros de pressupost de la Biblioteca Nacional de España o que els 191 milions d’euros de l’Instituto Cervantes es dediquin a la construcció de pisos socials o la prestació d’ajudes per a persones amb dependència.

No obstant això, el futur del català només depèn dels catalanoparlants. Si no som nosaltres els qui la considerem una llengua a preservar des de tots els punts de vista, de res servirà queixar-se de les anomalies que pateix. I això inclou fer-la útil però no només això: subordinar-la exclusivament a una qüestió d’utilitat la transforma en una eina, que ja està bé, però això la limita a un ús mecànic. És com quan es diu que la immigració és necessària com a mà de treball i per tant es fa decaure el dret universal de les persones a viure on vulguin.

 

El català té el mateix dret que qualsevol altra a que els seus parlants la puguin fer servir en exclusiva durant les 24 hores del dia. Igual que els castellanoparlants que, en qualsevol punt del planeta on el castellà és llengua oficial, així ho poden fer. El català ho és a Catalunya i aquesta possibilitat no és completa. I una part de la responsabilitat és de l’administració estatal (prenem exemple amb la justícia). Però una altra part també és nostra, com a catalanoparlants, quan es renuncia a fer-la servir en qualsevol altre àmbit en què –per exemple el castellà- sí que hi és present.   

 

Comentaris (10)
Guillem Fa 1 mes
El futur del català és a les nostres mans, nosaltres l'enterrarem o el salvarem. Els que diuen que amb un estat propi tot s'arreglarà però, mentre esperen que arribi, canvien d'idioma davant qui els parla en espanyol, consumeixen en establiments que no atenen en la llengua del país, compren llibres i revistes en la llengua de l'ermot central, retransmeten els acudits en castellà que els arriben al mòbil i, s'exposen a la contaminació lingüística mirant TV, pel·lícules en la llengua
L'exigéncia envers la llengua comença... Fa 1 mes
...per un mateix. Estudiant el català, utilitzant-lo sempre, llegint en català, escoltant i veient pel·lícules en català i en versió original del anglés amb subtítols en català. És així com progressa un país!! Estimant la seva llengua que és la seva´`anima col·lectiva per damunt de tot.
Amb les forces d'ocupació no es pot parlar en català (Guàrdia Civil i Policía Nacional) Fa 1 mes
... perquè amb prou feines coneixen la seva pròpia llengua ;) !!!
ESTAT PROPI = DEFENSA ADEQUADA DEL CATALÀ Fa 1 mes
COM? CATALÀ OFICIAL OBLIGATORI A TOT ARREU. OBLIGATORIETAT DE CONÉIXER EL IDIOMA I ESTAR EN POSSESSIÓ DEL C1. En 10 anys tothom parlant en català. EN cas contrari es donen casos com el de Núria de Gispert o el de Montilla que sense tenir el C1 van arribar a Presidenta del Parlament i President de CAT respectivament. Això és una vergonya.
Co-oficialitat = progressiva desaparició del català Fa 1 mes
El català és reconegut com a llengua de comunicació amb els ciutadans per les principals institucions i organismes de la Unió Europea
La co-oficialitat castellà-català és una cortina de fum... Fa 1 mes
El català és oficial, sí, però només és OBLIGAT conèixer el castellà (I així ens va. Exemple: Núria de Gispert no té ni el C1 i cobrava quasi 11.000 €/mes). Font: Viquipédia. i 2: Encara que els nostres polítics es poden expresar i rebre resposta en català a la UE, el català no té el mateix ESTATUS OFICIAL perquè CAT no té ESTAT PROPI. Font: web de la Comissió Europea.
Jo Fa 1 mes
El futur de la nostra llengua el podem veure si mirem cap a València primer, i cap al Rosselló després.
Sigues coherent, Jofre Fa 1 mes
La llengua catalana és oficial a Catalunya. La llengua castellana també és oficial a Catalunya (lo que sembla que Jofre pretén ignorar). Els ciutadans tenen drets superiors a l'oficialitat de les llengües; poden escollir la llengua que vulguin les hores del dia que els vingui de gust, fins i tot encara que no siguin les oficials. A veure si al pati del cole van a obligar un nen àrab a parlar català amb un altre nen àrab, si no els dóna la gana als nens.
Poca formació Fa 1 mes
Ens passem al cast. sempre , això és també el que fan els professors quan estan davant d'un infant o jove de parla castellana. A més, molts mestres ja són de parla castellana amb poc o cap valoració del català, de la seva lluita, de la cultura i de la història de Catalunya. En molts instituts aquests s'acosten a la majoria. Hi ha poca formació durant els seus estudis i es porta la formació espanyola de casa.
La Generalitat ha destinat 256 millions d'euros a la CCMA el 2019 en lloc de fer pisos socials o la prestació d’ajudes per a persones amb dependència Fa 1 mes
La CCMA és l'ens públic que gestiona els mitjans de comunicació audiovisual de la Generalitat de Catalunya, els canals de Televisió de Catalunya i el grup d'emissores de Catalunya Ràdio, a més dels continguts digitals generats per aquests mitjans. Ho fa en compliment de la seva missió de servei públic i amb un ferm compromís de qualitat, independència i promoció de la cultura i la llengua catalanes.
Si es dediques al català un 1% del que es dedica al castellà, podriem estar satisfets. Fa 1 mes
Quants diners no dedican a la tve i la cultura castellana? (No espanyola, perquè espanyoles son el galleg, el vasc el català i el castellà, digui el que digui le real academia de la lengua ñ)