El passat 31 de març el Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar l’Avantprojecte de llei de consultes populars per via de referèndum. Dilluns passat em vaig desplaçar fins a la seu del Col•legi de Politòleg i Sociòlegs de Catalunya per assistir a un col•loqui amb el conseller de Governació i Administracions Públiques, l’Honorable Sr. Jordi Ausàs. D’entrada, em va sorprendre que un acte d’aquestes característiques, el qual, a més, estava induït pel mateix Departament, no aconseguís d’aplegar més enllà d’una dotzena de persones. Ja sé que avui dia el debat polític no resulta gaire atractiu, però tenint en compte que no fa gaire la gent de 10Mil.cat va presentar a la mesa del Parlament una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) pel Referèndum d’Autodeterminació, sobta aquesta escassetat de públic.
L’Avantprojecte de llei se suposa que vol resoldre allò que la iniciativa de 10Mil.cat no ha tingut en compte: que la Generalitat no té capacitat per convocar un referèndum d’aquesta mena ni el 12 de setembre del 2010 ni mai. I tanmateix, la proposta del conseller Ausàs no resol la qüestió, entre altres coses perquè el nou Estatut, tot i contemplar que la capacitat de la Generalitat per fer consultes per via de referèndum, l’autorització per fer-les queda, necessàriament, dins l’àmbit competencial de l’Estat en compliment del que disposa l’article 149.1.32 de la Constitució espanyola: “Un cop aprovada la proposta de consulta popular per part del Parlament, el president o la presidenta de la Generalitat tramet la sol•licitud d’autorització al Govern de l’Estat per tal que, si s’escau, l’autoritzi”. O sigui que som on érem.
Està bé que el Govern es dediqui a desenvolupar l’Estatut i també és bo que tingui com a objectiu “fomentar la participació i incrementar la qualitat democràtica impulsant la implementació de mecanismes de participació ciutadana, per tal de fer més propera l’administració i assegurar la participació de la ciutadania en la presa de decisions que afecten els seu interessos”. Ara bé, em fa l’efecte que el conseller Ausàs presenta aquest Avantprojecte de llei amb l’ambigüitat pròpia del republicans. Al capdavall, no acabes de saber quin és el sentit de la iniciativa, sobretot perquè el conseller està convençut que el govern de l’Estat no permetrà mai, ni en les coses més nímies, que es convoqui un referèndum, no fos cas que li agaféssim el gust.
Diu l’honorable conseller que topar amb l’Estat una vegada i una altra farà que, a la fi, la gent desperti i s’adoni que l’única solució als mals de Catalunya és la independència. Ai las! És una mena de recreació de la “propaganda pel fet” anarquista, l’eficàcia de la qual és, no obstant això, sobradament coneguda: molta agitació per a no res. Les dues categories de consulta que preveu l’Avantprojecte de llei (per una banda, el que són instruments de participació ciutadana dirigits a conèixer la posició o opinions de la ciutadania en relació amb qualsevol aspecte de la vida pública i que es materialitzen a través de múltiples i diverses modalitats; enquestes, fòrums de debat i participació, audiències públiques etc, i, per l’altra banda, els referèndums), no podran resoldre de cap manera la qüestió de l’estatus polític de Catalunya. Cal deixar-ho clar, d’entrada, per evitar malentesos i posteriors decepcions.
L’Avantprojecte de llei preveu la possibilitat de convocar una consulta popular per via de referèndum d’iniciativa institucional, que és la que se suposa que s’hauria de fer servir en el cas que ens ocupa. I qui té capacitat per fer-ho? Doncs el Govern de la Generalitat de Catalunya, a proposta del president/presidenta; el Parlament de Catalunya, a proposta d’una cinquena part dels diputats i diputades o dos grups parlamentaris, o bé un 10% dels municipis que representin 500.000 habitants (per bé que la proposta de la consulta l’han de subscriure, inicialment, com a mínim 10 municipis). Hi ha algú que cregui de veritat que amb l’actual president i amb la coalició tripartita que li dóna suport és podrà mai plantejar un referèndum d’autodeterminació a Catalunya? Responguin a la pregunta amb sinceritat. I després reflexionin sobre si aquesta iniciativa no és, com d’altres que també es venen com a grans innovacions, una presa de pèl. I és que els republicans han volgut presentar un Avantprojecte de llei tan constitucional (suposo que per evitar topar amb els socis constitucionalistes del Govern), que servirà de ben poc.
