La legitimitat

"Amb el 27S es va dir que la independència no tenia el suport de la majoria dels catalans. Bé doncs, amb aquells resultats, el 155 encara en té menys"

Dijous vinent, el dia 26, farà 2 anys que es va constituir el Parlament en la seva actual legislatura. Sí, aquell parlament que, per primera vegada tenia una majoria absoluta netament independentista perquè malgrat es digui que tot el d'ara és una bogeria dels polítics, els 72 diputats de Junts pel Sí i la CUP s'hi van presentar amb la independència als seus programes electorals. Aquesta majoria absoluta, plenament constitucional perquè es van seguir les vies legals espanyoles, es va desprestigiar des del primer minut pel fet que està suportada per 'només' el 47,8% dels vots.

 

A partir d'aquest percentatge, des del 2015 fins ara s'ha anat gestant un relat segons el qual, l' independentisme no té prou legitimitat per aplicar el seu programa electoral perquè no supera el 50%. Aquell argument situava tot allò què no fos JxS i CUP al bloc del No, per bé que, recordem-ho, Catalunya Sí Que Es Pot (8,94%) i Unió Democràtica (2,51%) van demanar explícitament no ser comptades ni en el Sí ni en el No. Agafant-nos a aquestes dades, els partidaris de la independència sumen un 47% i els contraris un 39%. Però si ho apliquem binàriament, el Sí es va fer amb un 54,6% dels vots i el No el 45,4%. Malgrat tot això, mentre no es pogués fer un referèndum, la legitimitat la marcava el suport parlamentari. I se li ha dit durant dos anys a JxS i la CUP que res del què decidien era vàlid perquè "no comptava amb el suport de la majoria dels catalans".

 

Qualsevol discussió, parlamentària o tertuliana, es rematava així: no tenen el suport de la majoria dels catalans. Malgrat 72 diputats sobre 135 i 47'8% dels vots. La votació del procés constituent? No té el suport de la majoria dels catalans. La convocatòria de l'1 d'octubre? No té el suport de la majoria dels catalans. La declaració d'independència? No té el suport de la majoria dels catalans. A aquest últim episodi però, se li ha de sumar una altra font de legitimitat:  els vots no requisats del SÍ l'1 d'octubre són 2.044.038, una mica més fins i tot que els 1.957.348 votants de Junts pel Sí i la CUP, i això que aquell 27S ningú va rebre cap cop de porra per poder votar.

 

Divendres vinent, el dia 27, el PP i el PSOE aprovaran al Senat l'aplicació de l'article 155. Molt bé, doncs, anem a veure si, pel mateix procediment, els seus partidaris tenen "el suport de la majoria de catalans". Socialistes (16) i populars (11) són la tercera i la cinquena força amb representació al Parlament i tenen a hores d'ara 27 diputats sobre 135. Amb aquesta proporció a Catalunya, es pretén cedir a Zoido el control dels Mossos. 27 diputats sobre 135, és a dir, el 20% dels diputats a la cambra (els independentistes en tenen el 53) han transmès la voluntat de controlar TV3 des de Madrid. PSC i PP van sumar, aquell 27 de setembre del 2015, un 21% dels vots. Per tant, amb menys de la meitat que JxS i la CUP volen imposar unes eleccions autonòmiques. Al pacte pel 155 és possible que s'hi sumi de manera entusiasta Ciutadans. Bé, en aquest cas els diputats totals seran 52 sobre 135 (38% dels diputats) i una suma de vots del 39%. Ni tan sols així. És més, el 27S Junts pel Sí va obtenir 1.620.000 vots i la suma de C'S, PSC i PP 1.605.000. Fins i tot restant-li el suport de la CUP al govern Puigdemont,  la seva coalició, JxS, té més suports populars que la suma dels tres partits que el volen anular. I malgrat això, la socialista Carmen Calvo –saltant-se la mateixa Constitució espanyola- ja s'ha auto assignat la competència de convocar eleccions a un parlament que no és el seu. Aquesta prerrogativa és només del president de la Generalitat. De ningú més, i menys d'una dirigent que ni tan sols és diputada al territori on s'han de convocar.

 

A l'àmbit espanyol, els diputats al Congrés de PSC, C'S i PP són 18 sobre els 47 que escull Catalunya, un altre cop només el 38%. I per la mateixa procedència, al Senat (la cambra que dijous vinent ha de liquidar l'autogovern català) els senadors d'aquestes tres formacions sumen 3 senadors sobre 24 catalans. I cap dels tres, per cert, elegits en les eleccions del 2016 sinó que ho són per designació del Parlament. En el cas del PP, Xavier García-Albiol i en el del PSC, José Montilla. Tot un expresident de la Generalitat votarà dijous a favor de l'aplicació de l'article que es carregarà el sistema que a ell li va permetre ser president malgrat que el PSC va obtenir, aquell 2010, el 18% dels vots.

 

Com que a Espanya PP, PSOE i Ciutadans compten amb el 68% dels vots obtinguts el 2016 i 254 diputats sobre 350, es vendrà fàcilment que la mesura del 155 es fa amb la legitimitat dels espanyols. D'acord. Però mai podran dir que ho fan amb el suport de la majoria dels catalans, allò que tant han pregonat els últims anys. De fet, no és que no tinguin el suport de la majoria dels catalans, és que ni s'hi acosten. És més amb dades a la mà no és que ho facin amb la majoria dels catalans darrera sinó que ho fan directament contra ella. I és per això que no tindran més remei que intentar fer servir la legitimitat de la força abans que la força de la legitimitat.

 
 

Comentaris