La justícia social també és cega

"Cobrar impost de successions obeeix a un principi de justícia social. Castells manté en això la mateixa posició dels ex comunistes liderats pel conseller Saura"

La justícia és cega, s'ha dit sempre. La justícia social també és cega, per sort. Els impostos són el fonament d'aquesta justícia. Els impostos sobre successions, sobretot. Ens ho recordà el conseller Castells fa tot just una setmana. Cobrar impost de successions obeeix a un principi de justícia social.

El conseller socialista manté en això la mateixa posició dels ex comunistes liderats pel conseller Saura. Que paguin els que declaren tenir alguna cosa, tant si és un obrer que va comprar un pis amb grans sacrificis i vol deixar-lo al seu fill, com si és un petit comerciant que va estalviar per fer-se la torreta que vol deixar a la seva filla.

Que no paguin impostos, en canvi, sisplau, els que tenen societats patrimonials, les fortunes de veritat. Seria una injustícia social que haguessin de pagar impostos de successions aquells que fan l'esforç de crear aquestes societats i de mantenir-les. Porta molta feina administrar aquestes tapadores d'un patrimoni que és molt més gran que el pis en un barri modest o la torreta dels caps de setmana.

No és fàcil administrar una patrimonial. És una raó de més per demanar que la justícia social romangui cega. Si els que tenen molt i molt han de pagar més i més trontollarà el sistema social. Altrament, gràcies a aquestes grans fortunes tenen feina administradors, gestors, notaris i advocats. No es pot matar tot el que és gras, senyor Castells. La justícia social està molt bé, però no anem tant lluny.

Fa molts anys vaig conèixer un sastre que tenia una botiga i un taller. En un moment de sinceritat em va confessar que abans de la guerra havia estat d'esquerres però que es va decebre en els primers dies de la revolució de l'estiu del 36. Li van col•lectivitzar el negoci. Quan li van comunicar la confiscació de la botigueta i l'obrador es va quedar de pedra. "Per què m'ho feu això?", va dir desolat. "Però que no sou d'esquerra vos?", va contestar-li el més espavilat dels sindicalistes. "Sí, sóc d'esquerres però no tant", va replicar el sastre, desconcertat.

La justícia social dels socialistes i ex comunistes ha de ser d'esquerres. Però no tant com per recaptar més investigant a fons el frau fiscal d'algunes grans fortunes. Cal protegir els rics de veritat per tal d'assegurar que la maquinària econòmica del país rutlli bé, com sempre.

 
 

Comentaris