No calia el missatge d’Ignacio Cosidó per constatar que tant el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) com el Tribunal Suprem estan controlats pel PP i el PSOE. La justícia espanyola és només espanyola, això està clar com a mínim des de 1939. El que crida l’atenció són les circumstàncies del missatge. És a dir, que un escàndol que adquiriria les màximes dimensions a qualsevol democràcia occidental sigui enviat, frívolament, a un grup de whatsapp on hi ha un centenar i mig de persones demostra la quotidianitat de la corrupció política en un àmbit essencial com és la impartició de la justícia. No només això, el portaveu del PP al Senat presumeix dels tentacles del PP i tranquil·litza els senadors, als que pressuposa del tot interessats en el control de jutges i magistrats per part del seu partit.
Però això no és tot. Una vegada conegut el missatge, el PP ha menystingut la polèmica dient que es tracta d’un error d’interpretació -insultant la intel·ligència dels ciutadans majors de set anys- i el PSOE, que participa de la festa en la mateixa mesura que el PP, ha ignorat olímpicament l’escàndol. A Ciutadans s’han fet els ofesos evitant, escrupolosament, demanar la dimissió de ningú i assegurant que la independència del Tribunal Suprem està assegurada -aquí ja els majors de set anys estan bufant un espantavelles- i que el que els caigui als independentistes estarà la mar de bé. Podemos ha fet que els nens d’abans facin sonar, alhora, unes maraques quan diuen no sé què del bipartidisme mentre, en paral·lel, s’asseguren una cadira al CGPJ.
El resultat és que el què havien de saber només 146 senadors del PP ara ha arribat milions de ciutadans. I què? La molta desvergonya es manté intacta gràcies a moltíssima més desvergonya.
