Un dels mantres del nacionalisme espanyol és que els catalans estan dividits i enfrontats. Allò del dinar de Nadal, per entendre’ns. Però la regla té excepcions. Aquest cap de setmana, el nou president de la Junta d’Andalusia ha vingut a Catalunya per dir que els ciutadans d’aquest país d’origen andalús (ha parlat dels vinguts fa cinquanta o seixanta anys; més de mig milió, segons ell) estan “marginats” i que no permetrà que “es trepitgin i menyspreïn els drets dels andalusos residents a Catalunya“. És a dir, després de viure mig segle a Catalunya, tots aquells andalusos tenen la mateixa mentalitat que el trifachito que governa la Junta. O almenys això diu Juanma Moreno.
L’actual president de la Junta, òbviament, no es creu res del que diu. Els andalusos que van arribar en ple franquisme no són clons ideològics, ni tan sols són un grup identificable. De fet, molts d’ells -i més encara els seus descendents- voten partits independentistes, això ho sap tothom. Però la seva evocació, per fictícia que sigui, li permet a Moreno autoatorgar-se un paper en la batalla catalanòfoba contra els drets nacionals de Catalunya.
Juanma Moreno ha vingut ensenyant la bitlletera per fer una crida a construir entitats lerrouxistes i a obrir casos judicials contra la normalització del català. Ho ha dit ben clar. El seu govern ofereix a qualsevol “assessorament jurídic, legal o social, perquè ningú se senti menyspreat o marginat per la deriva independentista a Catalunya“. A la Junta li sobren diners, això està clar.
