En política, de tant en tant apareix la figura del bruixot, al costat del polític, per indicar al desorientat poble que disposa de la poció, coneix els conjurs i té les visions profètiques per aplacar les seves pors. Un d’aquests bruixots que manegen les granadures de la política europea a distància és Steve Bannon, que es vanagloria d’influir en la Lliga Nord, Vox o al Front Nacional de Marine Le Pen.
Els seus encanteris tenen la força d’aquells mags que han aixecat a tot un poble, EUA, contra el mortífer mal de la globalització, la immigració o les democràcies liberals, aconseguint arribar governar. Alliberat de la càrrega del govern, Donald Trump l’ha enviat/expulsat a Europa com a herald que anuncia una nova/vella veritat: “La por és una bona cosa. La por porta a prendre mesures”. El primer entusiasme ha deixat pas al desencant i al desconcert. Desconcert en advertir que el seu pla de portar el Trumpisme al cor d’Europa xoca amb el fet que no és possible una internacional populista que uneixi a tots els partits sota una sola bandera, donades les evidents divisions entre ells. Ha pogut observar com el govern austríac, compost pel Partit Popular austríac (IVP) i per la ultradreta nacionalista (FPÖ), plantejava que el Tirol de la part italiana pogués adquirir la nacionalitat austríaca, per això Itàlia va alertar sobre la temptació ètnic-nacionalista obrint una crisi diplomàtica. Cal sumar a això les crítiques airejades dels Germans d’Itàlia, hereu del feixista Moviment Social Italià, MSI. Ni el gran i hiperactiu Saviani de la Lliga Nord va poder intervenir entre el seu govern i les autoritats austríaques.
La crisi permet a Bannon comprovar que en aquest context d’antigues picabaralles històriques entre les nacions europees, ja que el conflicte entre Itàlia i Àustria pel Tirol es remunta a principis del segle XX, té més força construir un discurs dur i excloent que un programa dur contra la globalització o els problemes de la immigració. El desencant de Bannon també ve marcat en constatar que no tots veuen en la religió catòlica un problema per al seu projecte de país mentre uns altres militen a aprofundir en la gestió d’un a laic. Després dels primers dies de goig, els bons resultats de Vox van permetre observar que la seva proposta per a Espanya es basa en reforçar una Espanya catòlica sobre l’Espanya aconfessional.
No obstant això, el Front Nacional de Marine Le Pen es mou en la direcció oposada. El seu partit defensa l’estat laic i allunyat del tron ??Papal. Bannon ha pogut observar que el gresol de religions en què es reflecteixen alguns partits nacional populistes a Europa no permet harmonitzar les seves creences i interessos. La mirada de Viktor Orbán, primer ministre d’Hongria, Marine Le Pen, Pablo Abascal o Matteo Salvini coincideixen en l’enfortiment moral, polític i econòmic dels seus països però no es basen en la cooperació sinó en avivar els conflictes amb els seus veïns. Àustria ha tingut problemes d’ordre diplomàtic amb Itàlia, Itàlia amb França i Espanya amb el Marroc. Aquesta manera d’actuar xoca amb el propòsit d’Steve Bannon, basat a crear un moviment europeu populista que aconseguís un gran resultat en les eleccions europees per a poder influir políticament a Europa.
‘The Movement’, una mena de consultora liderada per Bannon, no acaba de trobar la manera de crear una coalició europea populista capaç beneficiar-se dels seus esforços econòmics. Partits propers al seu postulat en països com Suècia, Dinamarca, Finlàndia, Àustria, Polònia, la República Txeca i Alemanya ja han anunciat que no se sumaran al projecte de Bannon. Molt probablement, la internacional populista d’extrema dreta amb la qual alguns somien no aconseguirà quallar. L’interessant és que no es produirà tal com Bannon té en el seu cap, no per la manca de recursos ni com a conseqüència de la legislació de la Unió Europea, sinó perquè els fantasmes que assolen als líders nacional populistes són més forts fins i tot que el seu desig de governar.
