La independència és un negoci

"La República Catalana no pot ser un Estat mafiós de famílies i privilegis"

Primer, despullem el terme "negoci" de consideracions morals positives o negatives. Ens atenim al seu estricte significat etimològic, que servia de base a lúcides interpretacions d'Aranguren: el negoci és la negació del lleure, el nec otium, la vita activa, de Hannah Arendt. Qui, podent estar ociós, fa alguna cosa, negocia.

La independència és un negoci per a Catalunya sencera, com a país i com a Estat. Pot quedar-se quieta com a part de l'ordre jurídic i polític d'Espanya, sense fer res, excepte el que se li ordeni o permeti; ociosa en part en la generació de recursos i, per desocmptat, en la seva administració. Però una majoria ha triat el negoci, l'esforç i el treball de fer-se un lloc entre els Estats europeus i mundials com una societat moderna, pròspera, lliure i contribuint a la comunitat internacional.

També és un negoci per a aquells que centren la seva activitat en això, en els negocis, els empresaris. Aquests, com el país, poden acomodar-se al lleure imperant en la vida industrial i comercial espanyoles, amb uns índexs de rendiment i producció molt baixos i on la prosperitat depèn majoritàriament de les connexions polítiques. Però gran part d'ells ha preferit el negoci de obrir-se pas pel seu compte als mercats mundials. Res estrany si es recorda que Foment és la patronal més antiga d'Europa i supera en més de 200 anys  l'organització paraigua espanyola, la CEOE, composta en els seus orígens per jerarques del règim franquista.

Un negoci igualment per a les associacions professionals, inclosos docents, així com les seves respectives institucions, sistema educatiu, hospitalari, d'administració de justícia, etc. Tots poden seguir dormint en el lleure d'unes associacions i institucions anomenades "nacionals", que determinen les seves pautes de funcionament. Enlloc d'això, per majoria, prefereixen dedicar-se al negoci de l’autoorganització interna y plena representació independent, com a Estat propi en tots els conclaves, reunions i esdeveniments internacionals, des dels congressos científics a les competicions esportives.

Per descomptat, la independència és el gran negoci de la política catalana. Aquesta podria ajustar-se, com ha fet durant decennis, al lleure de l’estatus quo autonòmic de la Constitució de 1978, avui segurament millorat per alguna reforma sorgida de les protestes. Però ha preferit per majoria el negoci de trencar amb el marc jurídic-polític de l'Estat per dotar-se d’un altre republicà que no té cabuda en el monàrquic espanyol.

La independència és també un negoci per als partits i els polítics que viuen en (i de) ells. Aquests podrien gaudir del lleure d'unes carreres polítiques que de vegades arriben a l'Estat que representaran a l'exterior. No obstant això, els polítics de la majoria independentista prefereixen el negoci de la lluita per a la independència, que ha portat a uns a la presó, a uns altres a l'exili i altres encara a l'embargament de les seves fortunes. Des del punt de vist del negoci en sentit tradicional, molt poc; des del sentir més ideal i modern, tot.

 

Finalment, el negoci és per al poble català, que podria resignar-se al lleure de ser considerat part d'una comunitat més amplia que el nega com a poble, no ho entén quan parla la seva llengua i no coneix practicament res de la seva cultura i tradicions. Però sembla que una altra majoria de catalans ha triat el negoci de reconèixer-se i fer-se reconèixer com a poble amb tots els seus drets. Aquesta és la base incombustible del moviment independentista, la seva garantia.

Tots els negocis tenen riscos. Uns són previsibles i altres, no. Els previsibles han de ser previstos i la seva solució aprestada. L'Estat català no pot fracassar en la seva projecció internacional, caient, per exemple, sota tutela de l'Estat francés. Mr. Valls no és aquí per casualitat. Els empresaris y cercles de negocis no poden configurar una economia catalana de lobbies i captura de rendes. Les associacionss professionals no poden recórrer a pràctiques corporatives de limitació de la competència. La República Catalana no pot ser un Estat mafiós de famílies i privilegis. Els partits polítics no poden ser partits institucionals de repartiment de càrrecs y prebendes. El poble no pot ser una massa acrítica a la que se l'imposin pautes i models que ell no ha triat.

 

Comentaris (17)
sal Fa 13 dies
Trobem a faltar en PALINURO, el vostre bloc diari a internet que el seguiem per milers. En aquesta foscor, ens il-luminaba en el cami correcte. . No defallir es la nostra perseverança, i amb la vostre visiò, trovarem la exida a la brutal situaci'o. Merces . I reconseiderho sis plau.
sal Fa 13 dies
Clarivident com sempre Don Ramon, i com els hi cou als nassionaligggtaaaggg ñolsss, estan que saltan..... Ah, per cert el trovem a faltar en eñ seu bloc seguit a diari per milers de nosaltres. Amb un article a la setmana no en tenim prou. Torni sius plau. Doctor-
Daniel Fa 17 dies
La frase " Mr. Valls no és aquí per casualitat" ,en relació a una Catalunya sotmesa a l'estat francés, no l'entenc. Aquest paio és un paria que l'han fotut fora de la política francesa. Crec que t'has passat amic Cotarelo : les coses són més cutres del que tu penses.
Montgat Fa 17 dies
Per negoci lo teu, massatgista de puchi a Brussel·les, t'ha sortit competència però amb la talegon. De tan engaxada que está al cul del puchi costa diferenciar on acaba ell i on comença ella.
Estrijol Fa 14 dies
Només per si t'havia passat per alt, es pot ser botifler i ben educat.
Peroota Fa 17 dies
Un article brillant. Gràcies, senyor Cotarelo, El titular hauria de ser, però, LA INDEPENDÈNCIA ÉS UN BON NEGOCI per a tots
Vlad Fa 17 dies
Efectivament, així que ja pot fer via cap a Madrid que aquí no el volem.
Els presos politics son rehens, no poden representarnos perqué estàn presionats per la falta de llibertat. Fa 18 dies
Amb ells com a part d’un partit politic ens posen a tots a la presó.
Rosalia Fa 18 dies
Gracies don cota a voste i a bea talegon ,son un exemple per aquest poble les seves pastanages em fan molt feliç ,la mentida fantastica tambe esta molt be
Federalista Fa 18 dies
El negocio ets tu mercenari de tercera en fin tú et vens pero quatre pujolinx vomitant biilis odi i merda mercenari de tercera es a dir etun pobre home que no val per re nomes d per llepar el cul de la burguesía lladre del tres prr cent
A federalista Fa 18 dies
Te repite ma ce laho. Bete a isurta a 'Paņa. Caí e mu goloso linsurto. So plața, so pesao.
A federalista Fa 18 dies
One ta la bili n la palabra r Cotarelo? Lunica bili i odio insultante e er tujo. Repetio. Hartible. Ce pasa? Ce ta aprenio eso e desi lo er odio i ja no lo suerta? Menuo nibe sagá. Eso ja no cuela na ma centre imbesile. No le jega a Cotarelo ni a la suela r sapato.
Estrijol Fa 14 dies
A) No defenso a ningú, però és un fet que la del 3% encara s'ha de demostrar. B) Les "mordidas" a Madrid acostumen a ser del 30%. Amb això no vull dir res. N3s donar la dada. C) Tot i que el rècord el tenen els de l'aeroport de Ciudad Real, amb un bfici de cap al 1700%. Es d'això del que a Madrid en diuen fer negocis...
Gabi Fa 18 dies
E un ifrute lee etaticulo. Jara ora cargie biera la cosa uena. Sabe deto i reconoselo i tenelo preente e etimulante. Mesae asi tien ma probaliae dayuga a la causa ce lo mesae derrotita ce e contino bemo. Grasiah i norauena po pone tan fasimente lante lo oo la ralia no etrujora i si cotrutiba, la ce te conbia a ase i segi er huturo.
Trade Finance Services Fa 18 dies
Consultation and advisory services on trade finance helps exporters and importers plan out trade following the right channels involved in the trading process. Global trading laws are dependent on geo political scenarios as well which experts from the trade finance department sense it well. Visit: https://www.myforexeye.com/trade-finance-services
Groc Fa 18 dies
Tamba a dit el sr. Cotarelo que Junqueras es REPUGNAN . Deu ser un mal nagoci
goosse Fa 18 dies
Donç li haig de dir Sr. Cotarelo que sigui vosté tan lúcid en la seva exposició, de fet li demanaria algo més, "a sabiendas" de que excedeix de les sevas funcions com ciutadá i periodista encare que Doctor, m´explico....a modo de vespertines, podría vosté iniciar una llista de "consells argumentats" en el diari amb el que colabora i que tingui réplica en el seu blog, dirigits a tots els partits amb "missatge" independentiste/autodeterministe i que de diferents i "variopintas" formas, d
Xavier valls Fa 18 dies
Cotarelo es un plaer que gent com tu enriqueixen encara més aquesta catalunya rica i plena hi ha molt per aportar, Ítaca no es punt però cal remar
Fart d'hipocrites Fa 18 dies
Exacte. Justa la fusta. I per tirar endavant el nostre "nec-oci" i poder-nos alliberar, caldrà desfer-se de tots els "in-utils" que, només malden per tenir una oportunitat de "vendre's" per un plat de llenties autonomiques...o una menjadora aqui o a Madriz.
Pere IV Fa 18 dies
Els déus enceguen els qui volen destruir, en especial els qui es pensen invencibles; com encegaren Napoleó primer i Hitler després, privant-los de la qualitat que hauría pogut donar-los la victòria definitiva: EL SENTIT DE LA MESURA. No sapigueren, no pogueren deturar-se i acabaren congriant contra ells les forces que finalment els esclafaren. No seran els únics; també AVUI i AQUÍ hi ha qui no coneix aturador.
Gràcies Ramón Fa 18 dies
Clar i català, com sempre. Seguirem fins al final!!