La independència és cosa de tots

"Amb o sense processisme, amb o sense lliris, somriures, plors, la revolució segueix perque la porta el poble al cor"

Una salutació a Amer, primer territori alliberat de Catalunya.

Encara impressionat pels llums de Montserrat

De vegades discutim, perque l'ésser humà és essencialment discutidor, si el procés cap a la independència té bona o mala cara, si ens durà a la República o si, al contrari, ens tindrà donant "vueltas al atajo", com deia Machado. Àdhuc utilitzem un nou concepte despectiu per donar un nom col.lectiu als nostres greuges: "processisme". Atenció als símptomes: si ets "processista", no sortiràs al carrer i et miraràs els fets des del sofà. Correcte. Ho piula tot Déu des del sofà. Hi ha Twitter. Hi ha sofà. Però hi ha fets.

La veritat és que els carrers estan sempre plens de gom a gom. Carrers, places, avingudes, muntanyes, camins, locals, salons, teatres, passejos, mercats, tot arreu és ple.

Els més experimentats ens informen llavors que ens cal un líder. Però de líder ja n'hi ha. A més a més, un líder acceptat per tothom; fins i tot pels seus adversaris.

Uns altres, també experimentats, conclouen que cal que el líder tingui un poble al darrere. I un poble disposat a tot. Però nosaltres som el poble i, des de l'u d'octubre, hem demostrat que estem disposats a tot.

Uns tercers diuen que sobren els partits perquè van a la seva i han trencat la unitat independentista. De sobte, la unitat és el mot d'ordre màgic. Ha esdevingut un shibolet per pressió directa del poble on el clam unitari no es pot ignorar. Fins i tot ERC, el partit que més pedres ha posat al camí de la unitat, sembla reconsiderar la seva actitud i s'obre a pactes "puntuals" i ocasionals. "Menos da una piedra" però si la treuen del camí, serà un avenç. Els partits, conscients del protagonisme del poble i la seva determinació, modulen llurs discursos per motius electorals claríssims. No està gens clar que ERC guanyi cap elecció un cop s'ha descobert la seva mala fe d'aprofitar-se de l'independentisme per assolir una hegemonia autonomista.

En resum, la crítica és molt oportuna però li calen matisos.

Senyors, senyores, la revolució catalana és això. Un fenomen de nou tipus. Va ser batejada com la "revolució dels somriures", però des de l'inici dels temps, els somriures venen sempre acompanyats de plors i cada cosa té el seu temps, "un temps per a plorar i un temps per a somriure", com diu l'Eclesiastés, 3, 4.

La revolució catalana es això, el que està passant ara mateix en una situació de crisi cada cop més profunda i intractable. La revolució del poble és iniciativa descoordinada, espontània, imprevisible. Està feta de gestos hermosos d'ací i d'allà; és com una mena de guerra de guerrilles simbòlica. És una organització desorganitzada que no hi ha forma de controlar.

 

La revolució marxa, el procés cap a la independència marxa perque tothom està d'acord en prioritzar l'objectiu comú i deixar de banda les singularitats de tota mena: socials, polítiques, psicològiques, personals. Això vol dir que, com que la societat catalana està "revolucionada", tot el que es faci serà revolucionari.

Com un fracàs avant la lettre es pot qualificar l'intent de l'Estat de fabricar un nou relat a base de criminalitzar arbitrariament l'independentisme, barrejant-ho amb faules terroristes inventades per les seves forces d'ocupació a Catalunya. Per a la tasca d'enfonsar el que restava d'Estat de dret a Espanya, el Estat enguany fa servir els jutges com abans feia servir els militars. Els jutges espanyols són el destacament de vanguàrdia encargat d'aplicar el dret de l'enemic. Però, com que tots saben que el moviment independentista és radicalment pacífic, tenen un problema de credibilitat i, per tant, de legitimitat.

Amb o sense processisme, amb o sense lliris, somriures, plors, la revolució segueix perque la porta el poble al cor i, com pot veure's, passa per sobre de tots els intents d'aturar-lo amb raons més o menys rebuscades. I això quan hi ha raons i no només interessos.

Les eleccions espanyoles no tenen cap altre valor per a Catalunya que garantir que els escons catalans no siguin ocupats per cap-buits. Res més. I aixó ho sap l'Estat. Com sap que tampoc tindran valor a Espanya mentres la qüestió catalana sigueixi viua.

Les eleccions decisives seran les properes catalanes i el shibolet revolucionari serà la unitat.

 

Comentaris (11)
Perot Fa 1 mes
Estàs com un llum
Puigdemont o puigdrmont Fa 1 mes
Unitat o unitat. Puigdemont o puigdemont.consell de la república o consell de la república. Pel que fa als junqueristes i cia se ls ha de donar temps per sortir de l estat de xoc.
Groc Fa 1 mes
Gracies Cotarelo per no castigar tan a ERC. Ultimanet opinaves molt amb contra ,com si et devesin alguna cosa Alguns catalans necesitan que els i diguin lo que han d'opinar i si ve de la Meseta millor
Daniel Fa 1 mes
Este señor aburre, que alguien le de la pastilla para dormir, ha encontrado un nicho en el independentimo, y vive de ello, me pregunto en qué estado de Europa hará la declaración de la renta.
Anselm Llorenç Fa 1 mes
Senyor Cotarelo, vostè és `politòleg? Doncs no es nota gens.
Oh Ramoncín, mi Ramoncín! Fa 1 mes
Tú eres el único líder lúcido del secesionismo ktalanet. Ya no hay otro. Desde San Julandrón de Ramis nos iluminas con sabiduría de led. Lástima que en vez de santificarte y construírte un altar sólo se ocupen, en ese pueblucho, de que el 1-O sea fiesta.
Gador Fa 1 mes
Els col.laboracionistes del cuatrifachito diuen que els indepes no em de votar les properes generals, i regalar-los-hi els escons que ens pertoquen? I una MERDA! I tant que hi aniré a votar, com a mínim per tocar-los-hi allò que no els hi sona. Gràcies Ramon pels teus escrits.
“Encara impressionat pels llums de Montserrat“ Fa 1 mes
Yo también. De la revolución de las sonrisas a la revolución de los faroles. Ahora que hemos adoptado la vía Ponsati, deberíamos nombrar President 132 a Piqué, que al menos gana al póker de vez en cuando.
Me ha impresionado el Photoshop Fa 1 mes
Para iluminar Montserrat a gusto en un día de niebla nada mejor que el Photoshop. Sin menospreciar el mérito de los escaladores que se la jugaron y que se merecen todo el respeto del mundo.
Joan Fa 1 mes
Más te va a disgustar el documental que podrá verse en todo el mundo, quizás incluso en el reino de España.
I SEGUIM!!! Fa 1 mes
Gràcies, Cotarelo, ets una llum entre tots nosaltres, clara i potent com les de Montserrat!
Fabulos Ramon! Fa 1 mes
M'encanta el teu estil. I el fet que transmetis confiança. La part psicologica d'aquest procés és que els catalans cal que aprenguem a confiar en nosaltres mateixos enlloc de sentir-nos victimes. El dia que ens sentim totalment lliures i sobirans dintre nostre, assolirem el que vulguem. Ramon, gràcies per a cultivar aquesta confiança.
Pitxolí Fa 1 mes
1. "Menos da una piedra": "Més val això que res" 2."Per a la tasca d'enfonsar el que restava d'Estat de dret a Espanya, el Estat enguany fa servir els jutges com abans feia servir els militars." Gràcies; frases com aquesta ens ajuden a veure-hi clar.