La independència comença per la ment

"La nostra ment encara veu el món amb ulls espanyols, encara és dependent, encara no ha assolit una visió catalanocèntrica"

És impossible que un ésser humà o tot un poble s’alliberin per si mateixos de les cadenes que els empresonen sense haver-se'n alliberat primer mentalment. Per això Catalunya encara no és lliure; perquè fins i tot una bona part de les ments independentistes romanen atrapades en una visió hispanocèntrica del món. N’hi ha prou de parar l’orella en la comunicació verbal, ja sigui en el terreny personal, laboral, en família o amb amics, o en el terreny mediàtic, és a dir, en la concepció dels serveis informatius –telenotícies, butlletins, cròniques...– i la manera d’expressar-se dels seus presentadors, redactors, corresponsals..., per veure on som i com som.

Posaré un exemple senzill i recent protagonitzat per un presentador radiofònic català que deia això: “Totes les televisions públiques d’aquest país, estatals, autonòmiques..., busquen l’audiència”. I tenia raó, l’audiència és un objectiu comú de les emissores. Però de quin país parlava? L’ús del terme “aquest país” referit a l’Estat espanyol, fins i tot en persones que en àmbits col·loquials es defineixen com a nacionalment catalanes, apareix tot sovint com si es tractés d’un terme multiús que serveix tant per al·ludir al nostre país com al país del costat. I si això ho fan professionals que són escoltats cada dia per centenars de milers de persones, i que, per tant, tenen l’obligació d’aplicar-se un llibre d’estil, què no faran els ciutadans anònims. De fet, és un peix que es mossega la cua, perquè és molt difícil que els ciutadans qüestionin aquestes formes verbals després del bombardeig persistent a què estan sotmesos. L’hispanocentrisme, com el masclisme o el nacionalisme d’Estat, és tan habitual que no es veu. I qui el posa en evidència resulta tan molest com l’infant que deia que el rei anava despullat.

Per això ens fa tanta por rebel·lar-nos contra les lleis injustes o obertament feixistes de l’Estat espanyol. Ens fa molta por, perquè en la nostra ment encara no ens sentim netament catalans. Espanya a més d’ocupar la nostra identitat, la nostra economia, les nostres infraestructures, les nostres institucions, ocupa també la nostra ment. Pensem a través del seu cervell, no del nostre, i això ens converteix en espanyols. Espanyols díscols, sí, però espanyols al capdavall. Heus aquí perquè després d’un acte assertiu veritablement catalanocèntric com fou el referèndum de l’U d’Octubre, en què el SÍ va guanyar per un 90%, no vam tenir el valor de retirar la bandera espanyola de la seu del nostre govern (com van fer Girona i Sabadell). Retirar la bandera de l’Estat opressor és el primer que fa tot país que s’allibera en la mateixa mesura que el primer que fa tot presoner, al final del túnel, és desprendre’s de l’uniforme que li havien posat. Són actes d’afirmació simbòlica que, per tal que s’esdevinguin, cal primer que s’hagi produït una afirmació mental.

La independència comença per la ment, i la nostra ment no pot assolir un pensament independent mentre ens dediquem a observar la realitat a través dels ulls d’un altre. Malament rai, quan el segrestat “comprèn” el segrestador, ja que això li crea una dependència psicològica que no sols el farà més submís, també li bloquejarà la ment i el cos a l’hora d’elaborar un pla assertiu per fugir. Potser dirà que sí que vol fugir, que no renuncia a fer-ho algun dia, però els fets demostraran que són paraules buides per encobrir les seves pors i renúncies i guanyar temps. Però quin temps? Pot dir un presoner amb cinc dits de front que com més temps viu dins del reixat més temps guanya? Parem l’orella i sentirem uns quants polítics catalans dient (amb paraules més envellutades, això sí) que ara no toca, que ara cal tornar a la política del peix al cova, que ara toca gestionar l’autonomia, que ara cal ampliar la base, que potser d’aquí a una generació baixarà un àngel del cel que ens alliberarà, que, que, que... I cada “que” que pronunciem és un dia més de captivitat. Una altra cantarella és la del diàleg. Cal seure i dialogar amb el carceller. Molt bé. I per què hauria de voler dialogar un carceller, si el que li demana el presoner és la clau de la cel·la? Quin perill corre, si s’hi nega? Cap ni un. I no pas perquè el presoner sigui feble, que no ho és, sinó perquè desconeix la seva força i desconfia de si mateix. Dit això, el qui s’entesta a dialogar amb una pedra és un individu de seny o no hi és tot?

 

Mentre les nostres emissores nacionals redactin titulars que diguin “Un establiment privat català és el primer d’Espanya que permet pagar amb el rostre”, “A Palau-Solità i Plegamans hi ha la biblioteca privada especialitzada en ciències de la salut més important d’Espanya”, “Trenta-set violacions en grup el 2019 a Espanya”, “Els naixements van a la baixa a Espanya”, “Barcelona, la ciutat amb més motos d’Espanya”, “Bagergue, un dels pobles més bonics d’Espanya”... difícilment serem lliures. No ho serem, perquè la nostra ment encara és hispanocèntrica, encara veu el món amb ulls espanyols, encara és dependent, encara no ha assolit una visió catalanocèntrica que li permeti tenir Europa o el món sencer com a referents. El nostre marc mental és Espanya, un marc mental que ens impedeix titular: “Els naixements van a la baixa a Catalunya”, “Barcelona, la ciutat amb més motos d’Europa”, “Bagergue, un dels pobles més bonics del món”...

Quan culpem la llengua de no tenir formes verbals que permetin evitar el llenguatge sexista, ens equivoquem. La llengua no en té cap culpa. El llenguatge només és un reflex de la nostra manera de pensar. Canviem-la i canviarà el nostre llenguatge. Comencem per independitzar-nos mentalment d’Espanya i ens independitzarem políticament. La resta és començar la casa per la teulada.

 

Comentaris (20)
Antifeixista Fa 26 dies
Els feixistes espanyols sembla que competeixin entre ells per veure qui és més curt. Cada comentari que escriuen el nivell baixa més i més. Ara ja són al costat del seu ídol del Valle de los Caídos.
Yo prefiero imaginar que me pagan por escribir tonterias Fa 26 dies
Mmmmmm.....
Antifascista Fa 26 dies
¿Qué es lo único que tienen en la cabeza todos los nacionalistas españoles que dejan sus deposiciones aquí? Un tricornio, claro.
Premio a la segunda mejor iniciativa para logran la independencia en lo que va de siglo Fa 26 dies
Inmediatamente por detrás de la idea de sacar 155 euros del cajero. Qué tiempos aquellos.
Al Vlad Fa 27 dies
És tot un regal veure com els nazionalistes espanyols, amb cada comentari que fan aquí, s'entesten a demostrar que el seu grau d'evolució cerebral es va aturar en la fase mosca.
Vlad Fa 26 dies
És el teu cervell, Víctor que s'ha reduït al de la mida d'una mosca amb aquest pensament unicel·lular.
Sin duda Puigdemont, Junqueras y compañía pasaron largos periodos visualizando estructuras de Estado al objeto de alcanzar la iluminación catalanocéntrica. Fa 27 dies
Y de niños, Tolstoi y sus hermanos jugaban a ponerse en una esquina de la habitación y no pensar en un elefante blanco. De donde se infiere que (1) el Sr. Alexandre es el Tolstoi del siglo XXI, versión Club Super3 y (2) la prosaica realidad es un tostón a los ojos de los poetas del Procés.
Vlad Fa 27 dies
Justa la fusta. Fa anys i panys que no penso en Espanya a diferència que tu, que no escrius un article que no faci referència a allò que em queda tan lluny. Hauries de provar de fer teràpia. T'aniria d'allò més be.
Narcís ( som catalans i si no ho som a ca nostra/ Catalunya, on, a Toledo ? ) ( i això no desfà ser educats amb qui mereixi de nostra educació .. com sempre ha estat ! ) Fa 27 dies
Sí! Mai he entès què descriu dir " país " ( en lloc d'estat ), dir " govern " ( en lloc de ' gobierno ' ), dir " Joan Carles " ( en lloc de Juan Carlos - a sobre que afluixem .. - ), dir " Felip " ( en lloc de Felipe - per ídem i no diguem res a hores d'ara- ), dia de la hispanitat ( en lloc de ' dia de la negació nacional de Catalunya '), dir president així altres càrrecs ( en lloc dels mots aliens o presidente .. ), etcètera ! PD : verament, té pebrots hàgim de constatar a què i a
Lluís Botinas, impulsor de ‘La Gota Catalana per Recuperar la Llibertat de Catalunya i Reconstruir la Nació Catalana’-I Fa 28 dies
Estic bàsicament d’acord, Víctor. Per això en el meu blog lagotacatalana.cat hi ha més de 60 articles recuperant el Punt de Vista Català. I des del nostre Punt de Vista Català recuperat, nosaltres: 1) NO hem de posar a votació si som una nació i si volem tornar a ser lliures; 2) hem d’afirmar arreu que 2.1) som un Estat Europeu, el Principat de Catalunya, ocupat per Madrid/Castilla/Estado-Español des del 1714, i que 2.2) el Poble Català patim un genocidi començat dos segles abans
Més, si us plau! Fa 28 dies
És tot un regal veure com els nazionalistes espanyols, amb cada comentari que fan aquí, s'entesten a demostrar que el seu grau d'evolució cerebral es va aturar en la fase mosca. Més mostres, si us plau!
Lleiapithecus erectus Fa 26 dies
i ja era mosca collonera!
Be ktalanet-water, my friend Fa 28 dies
Excel·lent mètode el qual proposes, oh Alexandre, per perdre tot contacte amb la realitat i tornar-te cada dia més paranoide. Si és així com has aconseguit estar com una cabra i ser incapaç de qualsevol raonament coherent, enhorabona.
adolf Fa 28 dies
Perquè quant se'ns adressa algú en castellà nosaltres ens passem al castellà, jo fa temps vaig decidir no canvià i sempre contesto en català i no em va costar res. Diuen els lingüistes que qualsevol llengua provençal, castellà,portuguès,italià... es compren en mig anys, a les hores qui no compren el català es que no li interessa ni voluntat d'arrelar-se.
EVA Fa 28 dies
VICTOR ALEXANDRE...GUAPETON...MORIRAS CON DNI ESPAÑOL...APUESTA SEGURA
Ramon S. Fa 28 dies
En aquest escrit en Víctor clava martellada al principal problema: desconnectar mentalment de Ñòrdia! Aquesta desconnexió jo ja l'he feta: considero Ñòrdia un altre país, i dins el meu cervell he traçat una barrera: que no em distreu de res d'allà: ni la seva llengua ni la seva política. Oh quina felicitat! Fermesa en la nostra llengua: parlar-la arreu, alt i bé; no escoltar ni llegir res en castellà: m'emplena tant tot el que és català! Em sento lliure i patriota: quin país tan p
Lluís Botinas, impulsor de ‘La Gota Catalana per Recuperar la Llibertat de Catalunya i Reconstruir la Nació Catalana’ Fa 28 dies
3) volem que els invasors/ocupants/espoliadors/genocides se’n vagin de la nostra terra, i tornar a ser lliures. Els dirigents que silencien 1), 2) i 3) tenen el “Punto de Vista Castellano” i, per tant, són anticatalans. Si els catalans volem tornar a ser lliures hem d’assumir-ne la responsabilitat i trencar la censura, fer la unitat estratègica alliberadora, trencar l’actual unitat estratègica traïdora, treure 68 o més escons, i declarar la independència. Recuperem la iniciativa
Lluís Botinas, impulsor de ‘La Gota Catalana per Recuperar la Llibertat de Catalunya i Reconstruir la Nació Catalana’ Fa 28 dies
Estic bàsicament d’acord, Víctor. Per això en el meu blog lagotacatalana.cat hi ha més de 60 articles recuperant el Punt de Vista Català. I des del nostre Punt de Vista Català recuperat, nosaltres: 1) NO hem de posar a votació si som una nació i si volem tornar a ser lliures; 2) hem d’afirmar arreu que 2.1) som un Estat Europeu, el Principat de Catalunya, ocupat per Madrid/Castilla/Estado-Español des del 1714, i que 2.2) el Poble Català patim un genocidi començat dos segles abans
Joanb Fa 28 dies
Un programa com l'apm de la tevetrès n'és una altra prova. No és pot pas aguantar.
Eduard Fa 28 dies
Delirant
Joan Fa 28 dies
Jo ja fa temps que visc d'aquesta manera, ja fa temps que vaig decidir ser únicament i exclusiva català; sempre he dit que un dels principals problemes que tenim a Catalunya són els periodistes, sembla que tots siguin una colla de venuts, o això o són molt hipòcrites; és igual que l'ús que fan de la nostra llengua, és fastigós i els importa un rave, escoltar Tv3, catalunya ràdio, rac 1, etc fa feredar; fins i tot programes d'humor com "l'Està Passant" és patètic el mal ús de la l
Episkyros Fa 26 dies
Completament d'acord, i en l'esport són especialment d'anyins també, no oblidem pas això.
Episkyros Fa 26 dies
sempre he dit que un dels principals problemes que tenim a Catalunya són els periodistes, sembla que tots siguin una colla de venuts, o això o són molt hipòcrites; Exacte i en el tema esports és especialment fastigós, als esportistes se'ls hi perdona tot amb la influència que tenen a la societat, lamentable.
adolf Fa 28 dies
Totalment d'acord, començant per partits polítics i mitjans de comunicació catalans no han desconnectat mínimament de Espanya i en conseqüència els catalans, actuem com una regió mes del país del costat.