Per tots aquells que esteu estressats i que no feu més que córrer d’aquí cap allà, sense temps per res, us recomano unes vacances on el temps es dilata fins a límits insospitats, on les hores són dies i els dies mesos. Sí, us estic parlant del Tribunal Constitucional, perquè a aquestes alçades ja he començat a pensar que algun fenomen paranormal afecta a aquest òrgan estatal . Sinó, Cóm s’explica que després de gairebé quatre anys des de que es va recórrer l’Estatut, encara no hagi dictat sentència?
Ens han demanat que deixéssim treballar al TC amb tranquil•litat y han criticat la pressió exercida pels mitjans de comunicació, però no es suposa que els 12 magistrats que componen el Constitucional són escollits per la seva capacitat resolent qüestions difícils? Qüestions difícils que, per norma general, venen acompanyades d’un gran revolt mediàtic i social. Estem parlant d’un òrgan suposadament dissenyat per decidir, no només sobre recursos d’inconstitucionalitat, si no també sobre recursos d’empara, conflictes constitucionals de competència entre l’Estat i les Comunitats Autònomes, conflictes entre els òrgans constitucionals de l’Estat, etc. Si els actuals components del TC no estan preparats per manejar l’estrès provocat per haver de decidir sobre qüestions complicades enmig d’un enrenou polític, mediàtic i de joc d’interessos, Què fan treballant com a magistrats del tribunal Constitucional?
Això, que sembla ser obvi per a la majoria, no ho és tant per a la presidenta del TC, María Emilia Casas, que es va defensar dient que el debat sobre la sentència era una “desproporcionada i intolerable campanya de desprestigi empresa des de certs sectors polítics i mediàtics».
Molt em temo que l’assumpte real que s’està qüestionant el TC no és si l’Estatut respecta la Constitució o no. Crec que el veritable problema que és planteja són les conseqüències de declarar l’Estatut constitucional o declarar-lo inconstitucional. Facin el que facin hi hauran sectors molt descontents amb la decisió, però si no s’atreveixen a decidir o no estan segurs de la decisió el millor que poden fer es declarar-se incompetents, crec que sis intents fallits són més que suficients, per assumir que no estan capacitats per decidir sobre aquesta qüestió.
