El llibre que acaba de publicar Lluís Prenafeta, El Malson, retrata amb una esfereïdora autenticitat què significa caure en les urpes de la justícia espanyola. És com una torxa que et guia per les entranyes de la caverna, per la foscor del neandertelisme democràtic que representa l’estat espanyol. Espero que el llegeixi molta gent perquè és un llibre que cal, que ens cal. Espero sobretot que, per responsabilitat, el llegeixi la gent que durant aquelles setmanes es va dedicar a jutjar unes persones sense posar en dubte la legitimitat d’allò que se’ls estava fent. Ara els toca escoltar l’altra part, la part d’un dels empresonats.
És a mes un llibre deliciosament escrit. La forma està feta a mida del contingut. El seu estil oral -que sembla molt fàcil d’aconseguir però que és tècnicament complicadíssim- reforça la potència d’una experiència viscuda en pròpia carn. Sembla que t’estigui passant a tu. I té un punt cinematogràfic, juga amb el zoom-in el zoom-out, amb el detall i el total. Hi ha un engranatge perfecte de cruesa i humanitat, d’indignació i tristesa, d’escopetades i de tremolor de cames. A més, està escrit des de la ironia més que no pas des de la sordidesa, des de la supervivència més que no pas des de l’abatiment. Amb tot, malgrat la duresa de la història relatada, el llibre es llegeix sol, entra com un suc de taronja amb un raig de vodka.
El Malson és molt més que un llibre testimonial, és un llibre que té un sentit nacional. Vull dir que en un altre país tindria un significat completament diferent, una importància molt més petita. Seria només la crònica d’una injustícia aïllada. En el nostre context, en canvi, el relat de Prenafeta serveix per deixar en evidència l’arbitrarietat i la prepotència que caracteritzen el modus operandi d’un estat. El que li han fet a ell i el que li estan fent a Catalunya són la mateixa cosa; la ràbia i la indefensió que sentia Prenafeta dins de la presó són la ràbia i la indefensió que sentim els catalans dins d’una Espanya que ens roba impunement la llibertat; el clam d’aquest llibre va a l’uníson amb el clam de la manifestació de dissabte. És aquesta, la seva grandesa, que a través d’un malson particular aconsegueix carnalitzar el malson nacional d’un poble maltractat.
