Els articles pràcticament iguals entre estatuts més nous que només s’han recorregut en el cas català, segons un estudi del govern del 2007: 95 articles similars en els nous estatuts de 6 autonomies als impugnats pel PP en l’Estatut de Catalunya. Andalusia, 42 articles; País Valencià, 11; Balears, 6; Aragó, 9; Castella-la Manxa, 13.
Les normes aprovades pel Parlament no vinculades al dret d’autodeterminació i amb impacte social i en la vida dels catalans (i de les catalanes) recorregudes pel Govern espanyol al TC (i suspeses) els darrers 6 anys: 28.
Parlaments a l’Estat espanyol, amb procediments diversos i requisits diversos, amb previsió de tramitació legislativa per lectura única a iniciativa dels grups parlamentaris: 14 d’autonòmics i el Congrés. El tancament de la Ràdio i Televisió Valenciana (RTVV), la reforma de l’article 135 de la Constitució, la reforma del 2015 de la Llei del Tribunal Constitucional per atorgar-li les funcions anòmales d’autocensura i sanció al Parlament i al Govern catalans, per exemple, es van fer per procediment de lectura única. Però es recorre la possibilitat que el de Catalunya el tingui. I finalment el TC, com la Comissió de Venècia el 2017 respecte la reforma de la Llei del TC, diu que és constitucional l’ús del supòsit de la lectura única.
Tres supòsits, tres casos vinculats al legislatiu. No és una queixa, no és una coartada per al victimisme, no és una excusa: és una evidència més del tracte com a ciutadans de segona que ens dispensen els poders de l’Estat que no volen reconèixer.
