Probablement, és una anomalia sociopolítica que a Espanya l’extrema dreta no tingui representació parlamentària després de quaranta anys de franquisme i de l’existència de nacionalismes dits perifèrics amb prou potència com per governar a les seves terres. Però no és pas que la Transició fes una tasca democratitzadora tan exitosa que esborrés d’un plomall aquesta ideologia supremacista i etnicista -al contrari, va fer legals els partits feixistes a Espanya-, sinó que, primer Alianza Popular i després el PP, van saber recollir el vot útil dels feixistes sense embrutar les seves sigles.
Però l’eclosió de Ciudadanos fora de Catalunya, i per tant, en competència directa amb el PP per captar aquest vot ultra, ha precipitat els d’Albert Rivera cap a posicions pròpies de l’extrema dreta. I, a diferència del PP, s’han llançat obertament a la captura del vot ultra des de les institucions. La posada de llarg d’aquesta institucionalització ha estat al Parlament de Catalunya, on el diputat Carlos Carrizosa, llençant en dues ocasions un llaç groc que representava el legítim Govern sorgit d’unes eleccions democràtiques i faltant el respecte al president del Parlament, ha enviat un missatge d’aval i legitimització als feixistes que campen lliurement pel carrer i les platges arrencant creus i llaços grocs, apallissant gent que protesta pacíficament, provocant destrosses i amenaçant tothom que no pensi com ells. Tot plegat, amb la impunitat que suposa que la policia, ni l’espanyola, ni la catalana sota el 155, moguin un dit. Els d’Arrimadas tenien planificada l’acció, conscients que les imatges correrien com la pólvora a les xarxes socials, als informatius i als diaris. Cs domina el màrqueting com ningú. Segur que els encaputxats de Canet i de cada racó del país han entès que hi ha carta blanca per ‘Ulsteritzar’ Catalunya.
Ciutadans pretén acorralar els demòcrates en una guerra de símbols, un reducte en què se senten especialment còmodes abonant l’odi i la persecució cap a qui pensa diferent. Perquè Rivera, com el règim del 78, ja sap que a les urnes no guanyaran mai a Catalunya i que a Europa ja no s’empassen que el sobiranisme és violent i que unes urnes de plàstic mereixen tres dècades de presó i exili. Estan en un carreró sense sortida, però convençuts que només guanyaran si arrosseguen els independentistes al terreny de la violència i el trencament real de la societat catalana. Només així el procés estaria mort. Ells no pararan.
