A hores d’ara, encara no podem saber exactament quin hauran estat les conseqüències de la ràzzia de la Guàrdia Civil contra l’estructura tècnica del referèndum. Però sí que es poden mesurar almenys un parell efectes secundaris de gran importància que afebleixen notablement la posició de l’Estat. En primer lloc, la reacció contra els escorcolls i les detencions ha depassat, de molt, el perímetre de l’independentisme. En qüestió d’hores hi ha hagut una allau de rebuig per part de gairebé la totalitat de les entitats catalanes. Sindicats, patronals, gremis, associacions de tot tipus, clubs esportius… Tants, que només criden l’atenció els que s’intenten situar en terreny neutral. Suport a Madrid: Zero.
Segonament, la notícia ha estat a la portada de tota la premsa internacional. “El món, inversors i governs estrangers, està mirant a Catalunya i Espanya, expectants davant l’evolució dels esdeveniments“, ha dit la presidenta del PSOE, Cristina Narbona. I és així, la Guàrdia Civil ha convertit el conflicte entre Catalunya i Espanya en una crisi de màxima actualitat. La prima de risc espanyola ja se’n ressenteix.
Dels estibadors al Financial Times, del FC Barcelona a Le Monde, tothom ha girat la vista -amb un ventall que va de la perplexitat a la indignació- en direcció a Madrid. Veurem que els passa pel cap en aquells despatxos però, a hores d’ara, entre la comunitat autònoma de Catalunya i la República Catalana hi ha, només, la detenció de Carles Puigdemont.
