Ni encaixades ni petons. I menys encara les coses més atrevides. La mascareta de Michael Jackson porta el camí d’esdevenir universal. Ben aviat mig món portarà la boca tapada no sigui cas que la grip truqui a la porta i ens posem a moquejar i estornudar fins escaldar tots els nassos haguts i per haver.
L’entreteniment més agosarat (i divertit) per a la quitxalla fou un dia jugar a metges i infermeres (ara, si els nens encara ho practiquen, el nom haurà mudat per força i derivat en metges/metgesses i infermers/infermeres). Els polítics, tan infantils, es mantenen fidels als seus divertiments iniciàtics i a les rutines pròpies de les criatures (ara t’ajunto, ara no t’ajunto, i tu més, no és culpa meva…), així que amb la grip han trobat l’excusa per recuperar el temps perdut i ja estan tots en cua demanant tanda per vestir bata blanca i signar talonaris de receptes.
És una llàstima que l’Estatut no posi Catalunya a resguard de la grip nova. Tot i que el Constitucional potser hauria tombat l’article per pulcra que fos la seva redacció per posar a resguard la tan manida igualtat de drets i deures. Desaprofitada aquesta oportunitat, sempre podem ajornar l’inici del curs escolar o forçar una immigració massiva dels set milions que som als Monegros i, de pas, reconquerir-lo per a la Corona. Tot s’hi val i a veure qui la diu més grossa.
Nova o vella la grip matarà perquè la grip mata. No es tracta d’encaixar la malaltia amb resignació cristiana i que sigui el que Déu vulgui, però tampoc sembla raonable que ens hi enfrontem com si el final dels homes hagués d’arribar al novembre. Els que en saben diuen que els crematoris i cementeris acolliran menys gent amb aquest virus que amb el seu homòleg antic, així que el soroll potser hauria de ser menor.
De les vaques boges a la grip nova, passant per la grip aviar, el temps demostra una vegada rere l’altra que els polítics (i la Organització Mundial de la Salut no és un ens científic, dit sigui de passada) compren bitllets d’immunitat activant protocols i reunint-se seixanta cops per setmana.
Mentrestant els que en saben de veritat callen perquè no se’ls escolta i els ciutadans pateixen més del compte. Per si de cas, i donat que també és època del síndrome del dropo, perdó, volia dir síndrome postvacacional, hauríem de decretar una baixa generalitzada i remunerada que duri fins l’agost de l’any que ve. Les famílies senceres a casa, tancades amb doble balda, i el virus de la grip passejant per carrers i places sense trobar clients a qui fer la guitza.
