La gran estafa

"Amb la seva abstenció van impedir que Turull fos president i va deixar-lo a les portes de la presó"

El 9N va ser l'única vegada que totes les forces oficialment independentistes van caminar unides. Un éxit. La foto emblemàtica és l'abraçada de David Fernández y Artur Mas, una foto avui oblidada que conté la clau del triomf: unitat i transversalitat. Però com que som a Catalunya, terra recalcitrant, calia oblidar-la quan més aviat millor. Mas ja va preveure que mai més s'aconseguiria. I així va ser. Fins al dia d'avui, quan es descobreix sense cap dubte que les forces independentistes d'esquerres, en el fons, realment eren unionistes.

ERC va infiltrarse a l'ANC per controlar-la des de dins i evitar veure's arrosegada a una altra tentació unitària. Mas va pagar el preu de la seva audàcia en plegar sota l'amenaça de la CUP d'impossibilitar el primer govern independentista de la història de Catalunya. El representant detestable de la burgesia era apartat del moviment independentista més fort que s'hagi donat mai i ell havia encertat. De vegades, magnanimitat i radicalisme no van unides.

L'1-O va ser una repetició intensificada i ampliada del 9N. Una mostra més gran d'unitat i transversalitat amb el suport de més de 2.300.000 catalans/es, feia presagiar l'assoliment de l'objectiu últim de la independència. Així que les dues forçes de l'esquerra van tornar a la tasca de desfer l'unitat. Després de la repressió espanyola del 155, els independentistes van anar desunits a les eleccions del 21D perquè, segons ERC, així s'obtenien més vots. Una raó que depèn de les circumstàncies i, per tant, és falsa, però que compleix la seva funció de no esmentar la veritable: imposar-se a l'independentisme burgès.

Els republicans es van negar, després, a investir el president Puigdemont, i la CUP retirava el seu suport al govern amb l'excusa habitual que no avançava cap a la República. Amb la seva abstenció van impedir que Turull fos president i va deixar-lo a les portes de la presó. Actualment tampoc no suporta el president Torra que, però, està procesat per desobediència, cosa que no succeeix amb els seus crítics. 

La unitat queda trencada i amb ella, la transversalitat. Va ser un somni. Per descomptat, ningú reconeix la ruptura i encara menys la seva responsabilitat. Es continua invocant farisaicament la unitat mentre es treballa silenciosament pel fraccionament. La tàctica passa d'apostar per la unitat i la implementació del mandat de l'1-O a enfosquir-lo de nou, paralitzar-lo, oblidar-lo. Es més important, es diu, "eixamplar la base" que continuar amb el projecte independentista.

Però, sobre tot, del que es tracta és de trencar el vincle simbòlic entre l'1O i el lideratge de Puigdemont, que amenaça de tornar el protagonisme a l'independentisme burgès. S'aprofita la feliç coincidència de la irrellevància de la CUP i l'agitat procés de refundació dels antics convergents per replantejar de facto (això mai es fa clarament) la preferència independentista implícita de l'eix nacional sobre el social. Així s'elaboren discursos sobre la necessitat "d'ampliar les bases" i reapareixen les velles i imprecises llegendes iberistes sobre els "companys" de l'esquerra catalana, l'espanyola o la mixta, tipus Comuns.

L'ocasió d'or de fer un gir de 180º de l'independentisme a l'unionisme va venir amb el recent cicle d'eleccions espanyoles, europees i municipals. Els tres resultats han sigut reveladors: a les espanyoles, la tàctica divisòria d'ERC li ha donat una victòria pírrica que l'aboca a donar suport a un govern espanyol radicalment anticatalà. A les europees, plantejades com un pols personal entre Puigdemont i Junqueras, el primer va guanyar sobradament al segon. A les municipals, ERC ha reafirmat la seva força local amb la perspectiva d'assolir el seu veritable objetiu. Aquest no és la independencia sinó l'hegemonia com a partit institutional del règim que es pacti amb els espanyols, un partit de buròcrates, identificat amb l'Estat, com el PRI mexicà.

Passat el cicle, els dirigents d'ERC revelen que no són independentistes, encara que van afirmar-ho abans de les eleccions. El seu vot és contrari a la presa en consideració d'una ILP per proclamar unilateralment la indepèndencia al Parlament. Amb uns jesuítics jocs de paraules sobre el republicanisme ibèric/espanyol i un hipotètic i boirós referendum, per a no fer res, amaguen la gran estafa a què han sotmés l'electorat davant del qual es van presentar com a independentistes sense ser-ho. Un engany.

 

A l'esperable reacció contrària de les seves bases, militància i votants, decebuts en llur bona fe, la direcció respon tancant-se en un ordenancisme típic de partits sectaris: les decisions es prenen de dalt a baix persones com Junqueras, Tardà o Rufian. I les bases callen.

El resultat és que ara es veuen forçats a donar suport a un govern anticatalà del PSOE, no per frenar una possible involució d'Espanya (que és una excusa insultant per a l'auditori) sinó per evitar noves eleccions a Catalunya perquè tenen por als resultats.

La gent s'ha adonat de la gran estafa.

 

Comentaris (37)
Comprensió Fa 15 dies
Tenim els liders polítics en situació de tensió extrema i fora del dia a dia. Alerta amb atiar la discòrdia. La lluita de partits no ha de ser el nostre tema , ara i aquí
Expectatives Fa 15 dies
Espero que la patacada a l'Ajuntament de bcn i la decepció de la gent faci replantejar si cal sacrificar-ho tot per aixemplar la base.
Joank Fa 16 dies
No entendrè mai, que predicava ERC Al final el que deuen voler deu ser el sillón Pero cal que sàpiguen que d'independents ho som tots i de tots colors, sempre he cregut que la unió fa la forca Les bases saixamplaràn quan tothom vegui que es va unit i a la una i que reivindiquem EL MATEIX desde posturas diferents Llavors si que m'ho crec. Sinó, sembla una olla de grills. I així no s'ho creu ni converteix a ningú hans al contrari Adoneu-vos-en d'una vegada i feu les políticas fàc
JERO987 Fa 16 dies
El artículo sobre la falsa izquierda independentista más clarificador que he leido. El papelón que jugó toda la plana mayor del partido con ocasión de los tripartitos fue, al menos para mí, tan altamente repulsivo que, desde entonces, tengo claro que ERC está plenamente integrada en lo que yo llamo el ejército civil del cipayismo vergonzante (que hasta hace unos años, yo creía equivocadamente que sólo lo podían practicar los militantes de partidos como el PP y similares; es decir cat
Apart de uns inútils, son uns falsaris. Fa 17 dies
Es trist, però es així, no han volgut anar plegats, sobretot Erc, i només fan que invocar a les bases, xq soportint tot el pes del camí a la Independència. En realitat, s'han guanyat el que tenen.
Lluís Fa 17 dies
La Independència s'ha de guanyar a Santa Coloma, Badía, Bellvitge, Sant Ildefons, etc.. si no mai serem prou i aquesta feina és la que intenta ERC
Raül Gascon Fa 17 dies
A hores d'ara amic Lluis, i despres de ser votant ...apoderat i el que ha convingut d'ERC...tinc la sensacio de que el que intenta fer ERC es guayar alcaldies,,,ajuntament, cuotes de poder autonomic a tots aquestos indrets que has enumerat i a molts mes.... Poder autonomic....i aixo d ela independencia esta be tenir-ho com a referen, fa modern i dona vots ( com lo de ser republica ) pero aixo si, un referent al horitzo llunya ...." Y si tal...ya veremos " que qui dies passa anys empeny i guan
També. Però ERC per oli per tot arreu. Ho sento però no em fio dels Junqueristes. Fa 17 dies
No em fio dels Junqueristes.
M Carme Fa 15 dies
L'important és la unitat de tots els convençuts que volem la REPÚBLICA CATALANA. Ja prou de partidismes!
carme Fa 17 dies
Sr.Cotarelo totalment d'acord. El que penso fa temps es que sihemd'anar a eleccions, UNITAT però no amb ER,sinó JxCat amb Fachin, Graupera, , ANC, Omnium no o se no m'enrefio, i tots els que vulguin realment la Independencia, sería un a llista guanyadora amb el nostre President., si realmen volem la independencia, es igual si som dde dretes, esquerres, o torts.
Dr. Benway Fa 17 dies
Quan va començar-me a fer pudor ETP (Esquerra Tripartita de Catalunya) va ser quan es van negar en rodó a entrar al Govern amb en Mas el 25-N. després d'un parell de Tripartits amb l'espaÑolisme més ranci, es negaren a fer possible un govern d'unitat independentista. Ja ens van trair el 1931 ernunciant a la República Catalana per un Estatut tan capat com l'actual, ara ho han tornat a fer. I, si no escarmentem, ho tornaran a fer quaranta vegades més.
Brillant comparació: ERC-PRI Fa 17 dies
Tant un partit com l'altre són máquines de mantenir-se en el poder. I tots dos tenen nom mentiders: Un diu que és republicà; l'altre que es revolucionari. I de les valentes de la CUP, ya ni te cuento.
La gran decepció Fa 18 dies
La meva i la de molta gent. ERC la gran decepció. El somni d'una república d'esquerres. Que il·lús!! Continuarem sense volsaltres. No patiu per res.
Francesc Fa 18 dies
Ens han enganyat. Ara que ja tenen la poltrona no ens necessiten. Molt bé. No hi ha ningú prescindible. Trobo a faltar periodistes compromesos amb el procés i una organització que fiscalitzi el que fan els polítics: l'ANC no fa el paper que hauria de fer. Salut i República.
joanr Fa 18 dies
Vaig militar a ERC, la primera sospita va ser fer Maragall alcalde (aquella imatge de Zapatero al balcó de la Generalitat em va fer fàstic), vingueren els tripartits, Montilla....vaig acudir al congrés de Lleida i vaig conéixer un partit on la independència ni s'ensumava...els vaig enviar a pastar fang. Ara han fet la segona barrabassada, però aquesta encara és més greu, la mentida s'ha fet evident. Només espere una reacció forta de l'ANC i Omnium a les pròximes eleccions. Ara per ara
Ce Fa 18 dies
Tal com diu, el que fereix més és que la força que teníem per ser transversals s'ha trencat amb la falsa excusa d'eixamplar la base , cap a on? L'esquerra no existeix mentre els preocupi més el poder que aconseguir l'interes general, que en aquest cas no és una Espanya en petit sinó un país més just. Curiós el fet que tant l'esquerra com la dreta tenen en comú el mateix enemic: Puigdemont.
Joaquim Vidal Fa 18 dies
Aiiiii, Esquerra, esquerra, t’ ho has trevallat de valent....oi Oriol???, però noi, sempre t’acaba de sortir el tret per la culata. Amb Esquerra, sento dir-vos-ho, no arribarem mai a l’independencia. El Junqueras, va apareixer un bon dia del 2007, sense més, i al cap de dos anys era alcalde de Sant Vicens dels Horts, 2009. El 2011, ja era President d’Esquerra. 2014 - Gira l’esquena al President Mas per anar junts a Europa. 2014 - Gira l’esquena al President Mas, per la consu
Els farem plegar a cada pasa. No tot engany dura per sempre. Fa 18 dies
No pateixi, la gent sap el que vol.
Pepehucha Fa 18 dies
No hem entes re analo,suposo que aquest forum pro circ puigdemont esta ben pagat per la gene pero penseu que mes aviat que tard aixo canviara companys...
Laura Fa 18 dies
D'acord amb aquest article. Fa temps que jo, una recalcitrant d'ERC, ho veig. Evidentment no els he votat ni en els municipals ni en les europées, ni mai més, quin engany. Estic com en Ramon Cotarelo, deçebuda i desesperada. Quin engany, mare meva.
Lidi Fa 18 dies
La CUP com partit polític son un australopitecos. No tenen sentit de lleialdad. Quant quelcom no els agrada ho tiren tot per l’aire. Uns NiNis.
airausu Fa 18 dies
Don Cotarelo, jo sóc de ciències i no m'hi entenc gaire en politologia. Però els números i la lógica em diuen que si som un 50-55% d'independentistes a tota CAT no podem presentar 4 o més llistes com a BCN a les eleccions de la Generalitat (crec que seran d'hora perquè la secta junquerista vol posar en Tardà de President)... Com s'ha de fer per forçar una llista unitària sí o sí??
Pep Fa 18 dies
1000% comparteixo punt de vista. 9N va crear un somni. Els partits ,desunits, l'han fet miques. Potser d'aci a 50 anys aprendrem d'aquest error que es repeteix en l'historia.
image/svg+xml