El Mobile World Congress (MWC), el congrés mundial del món mòbil que, ara fa uns dies, com tothom sap, es va celebrar a la capital catalana, va ésser tot un èxit. Barcelona va esdevenir la capital mundial de la mobilitat i les noves tecnologies. Un esdeveniment que va projectar, amb molta força, la nostra ciutat i país a tot el món.
Dit això, cal expressar, amb tota la fermesa i rotunditat, que afortunadament Barcelona i, per extensió, Catalunya tenen molts altres punts forts, des d’un punt de vista tecnològic i innovador, més enllà del MWC. Podríem dir que aquest és, fent una metàfora nàutica, el mascaró de proa de les TIC, però el país aglutina, conjumina moltes altres expressions tecnològiques que potencien el caràcter tecnològic de la ciutat i el país.
El sincrotró Alba o el supercomputador MareNostrum del Centre de Supercomputació de Barcelona (BSC) són dues grans infraestructures científiques i tecnològiques de primer ordre que Catalunya atresora. Però també cal destacar la gran feina feta per centres de recerca i innovació com és el cas de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) o el Centre de Regulació Genòmica (CRG) que, a la vegada, són referents i han estat reconeguts i premiats a nivell mundial. Sense que això tapi la tasca que fan molts altres centres i parcs tecnològics del país que treballen, principalment, plegats i formen la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya (XPCAT).
A banda d’infraestructures i centres de recerca i transferència tecnològica, Catalunya disposa també d’universitats potents i reconegudes en l’àmbit de les TIC. És el cas, per exemple, de la Politècnica de Catalunya, premi Campus d’Excel.lència Internacional (CEI) des del 2009. I no voldria oblidar-me de les escoles de negoci com l’IESE o ESADE que, any rere any, atreuen molts estudiants estrangers cap al país, per la seva qualitat en els diferents programes que imparteixen, i se situen al capdavant, competint amb d’altres escoles de negocis d’arreu del món.
Dins del sector de les TIC també és molt significativa la feina constant que fan les organitzacions i les entitats de la societat civil catalana per tal de potenciar el sector tecnològic a Catalunya. El Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno), la fundació Barcelona Digital Centre Tecnològic (BDigital) o el Cercle per al Coneixement dins de la Societat Economica Barcelona d’Amics del País (SEBAP). Així, com la feina feta des de les administracions públiques. Les accions, els projectes i les iniciatives desenvolupades i tirades endavant pels ajuntaments, però també pel govern català des de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació (DGTSI) o organismes com el CESICAT o ACC1Ó.
El sector TIC català és molt ampli, una clara i evident galàxia TIC, pels elements que aixopluga. Els seus professionals, els seus emprenedors, les petites i mitjanes empreses que el formen, així com l’impuls i la força que donen les grans multinacionals presents a Catalunya, també contribueixen, diàriament, al creixement d’aquest, al seu potenciament per tal d’erigir-lo com un sector fonamental de l’economia del país.
De ben segur que m’he oblidat d’alguna entitat, organisme, infraestructura que aporta molt al TIC català. Em disculpo per avançat. No obstant això, el que vull ressaltar, mitjançant aquest aticle, és la riquesa del TIC català, les seves potencialitats i capacitats. Un sector important, hores d’ara, però que ha d’esdevenir cabdal, central per a l’economia del país en el futur que ens espera. Un autèntic sector tractor, que ha de dotar a la resta de sectors productius catalans, de més eficiència, competitivitat i productivitat, per tal d’impulsar i propulsar amb més força l’economia catalana.
