La fórmula Montoro

"No es pot acusar als grups parlamentaris de no donar suport a uns pressupostos que no coneixen, ni han estat elaborats ni sotmesos a la seva consideració"

Estem a punt de finalitzar el mes de març i a l'Estat espanyol no s'han aprovat els pressupostos generals per l'any en curs. En teoria, el govern de M. Rajoy hauria d'haver aprovat aquests pressupostos el setembre del 2017, i la seva tramitació parlamentaria i aprovació definitiva s'hauria de haver realitzat durant últim trimestre de l'any.

 

Malgrat que el ministre Montoro vulgui buscar culpables a tort i a dret, i focalitzi com sempre que el problema ha estat Catalunya, l'única realitat és que l'únic culpable ha estat ell mateix i el seu govern. Qui constitucionalment té l'obligació de presentar els pressupostos és el govern, i no ho ha fet. Per tant, no es pot acusar als grups parlamentaris, com fa el ministre Montoro, de no donar suport a uns pressupostos que no coneixen, ni han estat elaborats ni sotmesos a la seva consideració. Una vegada constatada aquesta realitat, cal fer algunes reflexions.

 

En primer lloc, la pròrroga pressupostària es produeix per segon any consecutiu, i aquest és un element que genera molta inestabilitat i que no és imputable al procés català. Que un govern (PP) i els seus socis (C's), no tinguin capacitat d'aprovar els comptes públics genera efectivament inestabilitat política i falta de confiança.

 

En segon lloc, perjudica greument la resta d'administracions, especialment l'autonòmica i local, les quals han hagut d'aprovar els seus pressupostos amb la incertesa, entre d'altres aspectes, de les transferències que rebran de l'Estat. Aquí cal recordar que els ajuntaments resten pendents de l'aprovació dels pressupostos de l'Estat per poder invertir part dels seus superàvits en inversions financerament sostenibles.

 

En tercer lloc, el treballadors públics de totes les administracions veuen un any més com amb l'excusa de la no existència dels pressupostos, es retarda l'actualització de les seves retribucions.

 

En quart lloc, perjudica greument les inversions públiques del propi Estat, ja que s'acabaran executant quantitats molt més reduïdes. Un es pregunta si això és realment un problema pel ministre Montoro, o al contrari, si és un efecte buscat, ja que a l'executar molt poques inversions es redueix la despesa i es poden assolir els objectius dèficits. Podríem dir que és la  'fórmula Montoro' per complir els objectius de consolidació fiscal i no executar inversió pública.

 

En cinquè lloc, amb el retard de l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat, el PP i els seus socis Ciutadans estan alentint tota la resta d'activitat legislativa del Congrés i del Senat. Entre d'altres, estant paralitzant la reforma del finançament de les comunitats autònomes i les corporacions locals, que segons ells mateixos ja haurien d'estar aprovades a hores d'ara, i encara no tenim ni una sola proposta.

 

Si durant els propers dies el govern del PP i els seus socis de C's decideixen portar al Congrés un projecte de pressupostos, tal com van dient, serà el moment de la veritat, i caldrà analitzar bé el seus continguts. Caldrà veure quines són les inversions previstes a Catalunya, caldrà veure quines són les partides previstes per al finançament de CC.AA i corporacions locals, caldrà veure quines son les mesures tributàries previstes, i caldrà veure quines són les previsions respecte l'actualització de les pensions. No serà el moment d'aprovar mocions, ni proposicions no de llei, ni de discursos des de la tribuna, ni de rodes de premsa, serà una vegada més el moment de la veritat per saber què s'aprova i amb quins suports. La resposta durant les properes setmanes.

 
 

Comentaris