Nosaltres, quan ve el bon temps, anem fins al cap de l’hort. Ens estirem enmig dels fruiters com dos serps a l’atur. Les fulles ens fan de telescopi i ens enfoquen el cel. El meu gat treu l’ampolla i s’hi amorra. És la seva manera de veure-hi més clar. Mentre les formigues juguen un partit de futbol a la nostra panxa comptem estrelles. A cada una ens imaginem que hi viu algú. Som molt de creure en criatures de color ou ferrat que es rosten com si fossin un plat; civilitzacions selenites amb la cara d’Audrey Hepburn i alienígenes amb un pa de pagès que dispara molles. El meu gat mou la cua, les orelles, i els bigotis, com si fos un radar. Es comunica amb ells. No hem rebut resposta. Però segur que hi ha algú. Un dia se’ns enduran. Per fi abandonarem aquest món de mones on hi ha més bèsties que persones. Sí, un dia tindrem la sort del nostre compatriota Joan Oró. Un dels grans catalans d’aquest segle. Un dels grans de l’univers. Oró era lleidatà i sabia perfectament que Lleida és el futur: el planeta per descobrir. Per això, quan era jove i feia de forner, entre fornada i fornada, mirava el cel. Es preguntava el mateix que el meu gat i jo: hi haurà algú allà dalt? Qui som? D’on venim? On anem? Em puc enamorar d’una escarola? Poden les puces conduir un tràiler? Preguntes que tots ens fem.
Malauradament als anys cinquanta el futur encara no havia arribat a Lleida i va emigrar als Estats Units. Es va doctorar en bioquímica. Catedràtic de la Universitat de Houston. També va ser una nit: la de Nadal de 1959. Descobreix una cosa sideral: va completar el seu experiment de síntesi d’adenina, component essencial dels àcids nucleics, de l’ATP (trifosfat d’adenosina, font d’energia per a moltes reaccions fisiològiques) i d’altres molècules que tenen funcions destacades en el metabolisme dels éssers vius. Tothom ho ha entès, oi? L’adenina és la teva mina. El meu gat i l’adenina, cosins germans per part de pare. Doncs sí, és això! L’adenina determina les característiques hereditàries de tot ésser viu. L’inici d’aquest món de mones! Oró sempre va investigar l’origen de la vida i si aquesta és possible en altres planetes: vaja, com el meu gat i jo, però a nosaltres ningú ens fa cas.
Oró mirava el cel. El 1963 comença a col·laborar amb la NASA: projectes com l’Apol·lo, el Viking. Ei, que va estar treballant amb l’arribada de l’home a la Lluna! Ei, que era amic de Neil Armostrong! Buf! Ja veuen! Tenim un científic català que és precursor de la teoria que explica l’origen de la vida! Tenim el Dr. Josep Trueta que va descobrir com salvar vides durant la Guerra amb la seva tècnica de tancar ferides; tenim el Dr. Jaume Ferran que descobreix vacunes contra la tuberculosi, el còlera, el tifus…. Hem inventat el submarí, el telescopi, les pastilles juanola, els panellets, els calçots, el cava, la coca amb samfaina, la crema catalana, els quillos, els tallador de pèls de nas via wifi, les cantimplores forades que no perden aigua, els hàmsters que no giren a les rodes… Som un país que ha descobert, que ha inventat de tot, però això no ha tingut explicació. Som un país sense explicació, no explicat. Som un país que encara ha de trobar la fórmula, l’equació, l’algoritme, per la seva explicació. S’hi està treballant.
Aquesta setmana vam veure un assaig al Congrés. Tres diputats catalans, de tres partits polítics diferents, però representant bona part del Parlament, van defensar la consulta. Van dir i demanar a Madrid el que diuen i demanen a Catalunya. Una sola veu. Nosaltres amb aquesta fórmula ja hi treballàvem. També teníem un científic de l’explicació que ja ho va fer. Teníem un inventor de l’aclariment: Manuel Carrasco i Formiguera. El descobriment es produeix durant el debat de l’Estatut a les Corts Espanyoles (1932) i marca l’origen de vida extraterrestre. Recordem que Carrasco va ser l’únic diputat català que va defensar el text íntegre que va aprovar per majoria aclaparadora Catalunya. Carrasco parla i amb la bona educació nuclear dels polítics espanyols (i que també vam poder veure aquest dimarts passat) Antonio Royo Villanova, del Partit Agrari l’interromp: “Este señor dice aquí lo mismo que en Cataluña; tiene esa ventaja”. Després de la seva intervenció molts polítics espanyols el van felicitar: “Usted no hace como los otros, que dicen una cosa en Barcelona y otra en Madrid”. Han passat els anys i s’ha demostrar que la fórmula Carrasco i Formiguera és la única possible per descobrir l’origen de la vida catalana. Segurament aquest és un dels problemes que hem tingut políticament i també socialment: no hem parlat clar.
Crec que a Madrid s’han començat a amoïnar una mica no només quan veuen que alguna cosa passa a Catalunya perquè la gent surt al carrer sinó quan els seus representants polítics diuen lo mateix que aquesta gent que surt al carrer. La fórmula Carrasco s’ha imposat. Estem davant d’un dels polítics catalans més importants. La honestedat és això: dir el mateix a Catalunya que a Espanya. Precisament perquè parlava clar sempre es va trobar sol com un alienígena: defensant la llibertat religiosa, l’Estatut. I per això també el van assassinar (aquesta setmana feia 76 anys). Per aquest parlar clar que no entenen els analfabets: catòlic i catalanista. El temps ha avalat el seu descobriment. Ell va trobar l’origen de la veritable vida política del país. Ell no era un extraterrestre. I, casualitats, o no, de la vida, com Oró, eren del mateix partit: Unió Democràtica de Catalunya.
Per això va tornar Oró a la terra el 1980. Científic de prestigi internacional, no li feia falta res, però volia veure com el seu patit país tornava a descobrir la vida. Diputat a la primera legislatura del Parlament. Va posar les llavors de la Recerca a Catalunya: la Fundació Agrícola Catalana, la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica i la Fundació Catalana per a la Recerca. Oró mai va estar a la lluna. L’espai era la seva pissarra, però sabia que és des de la terra que es pot arribar a tot arreu: “Conèixer la pròpia identitat dignifica l’home i li dóna una base de consciència que fins i tot el pot fer ser més universal. Sense identitat s’arriba a no tenir ni estimació per la pròpia vida ni per la vida dels altres. Hi ha un aspecte positiu en l’establiment de la identitat d’una persona a un país, però també hi ha l’altre extrem: que la pròpia identitat arribi a fer negar els altres. Però això només pot ser conseqüència de la manca d’identitat”.
Més clar, l’aigua lunar. Segurament per primer cop parlem clar. Tenim una explicació. Per això hi ha por. Però per això també Carrasco estava sol com un extraterrestre quan explicava, quan descobria qui som, i per això també el van matar. Per això també Oró, selenita terrenal, va explicar l’origen de la vida més enllà de tot. Per això miraven el cel, la Lluna, Mart… Perquè una vida que no dugui la llum d’un ideal sobrenatural no mereix ser viscuda. Serà un miracle si ho aconseguim, però si no creiem en el miracle, no hi ha miracle.
