Des del seu inici fins el 9N, el procés sobiranista ha viscut la seva primera fase. Aquesta primera fase ha tingut un únic objectiu: donar la veu als catalans a través d’una consulta. I aquesta fase, que podem anomenar fase de la consulta, va culminar amb el gran èxit del 9N.
A partir del 9N, però, hem entrat en una nova fase: la fase d’execució. Una fase que el Cercle Català de Negocis ja vam apuntar fa dos anys i mig.
La fase d’execució és aquella en la que es comença a executar el procés d’independència. És la fase on es defineixen i construeixen infraestructures d’Estat, on es desplega una Hisenda catalana, on s’estableixen contactes amb altres Estats pel reconeixement internacional, on es perfila una Constitució catalana, on s’estructura una futura Seguretat Social catalana, i sobretot, on s’executen les accions necessàries per proclamar l’Estat Català.
Es tracta, doncs, d’una fase totalment diferent a la fase de la consulta. No hi ha un únic objectiu, sinó múltiples. No hi ha un sol camí, sinó múltiples. No hi ha una sola decisió (SI SI, SI NO, NO), sinó múltiples. I per tant, és lògic, natural i fins i tot positiu que en aquesta fase hi hagi discussions, diferències de parer i discrepàncies entre els partits sobiranistes.
Catalunya té una gran pluralitat política. I a més, els catalans van decidir amb el seu vot que volien que el procés sobiranista fos impulsat per varis partits, i no un de sol. Per tant, és absolutament lògic que els partits discuteixin sobre com executar la independència, el procés polític més valent, ambiciós i rupturista que ha encarat Catalunya en els darrers 300 anys. Un partit sobiranista d’esquerres tindrà una visió diferent que un partit sobiranista de dretes sobre la Constitució catalana, sobre l’estructuració del nou Estat, sobre el model tributari i sobre el procés de proclamació de la independència
No només és natural que els partits sobiranistes tinguin parers diferents sobre aquestes matèries. De fet, és positiu que les tinguin per dos motius: primer, perquè les decisions que es prenguin seran consensuades i, per tant, seran decisions més riques i encertades. I segon, perquè més catalans veuran reflectits els seus anhels en les decisions preses, i se sentiran més identificats amb la construcció del nou Estat.
En conseqüència, els catalans hem de prendre consciència d’aquesta nova fase, que es caracteritzarà per sentir constantment diferents parers i opinions dels partits. En cap cas, aquestes discrepàncies signifiquen que el procés sobiranista estigui “tocat de mort” com auguren alguns polítics espanyolistes. Tot el contrari. Que hi hagi aquesta diversitat d’opinions vol dir que el procés està més viu que mai, que hem passat de la fase de la consulta a la fase d’execució, i demostra que mai abans en la història de Catalunya s’havia avançat tant bé, tant ràpid i amb pas tan ferm cap a la independència, cap a la plena sobirania, cap a la llibertat.
Gaudim doncs d’aquesta nova fase, i acollim les discrepàncies polítiques com un aspecte normal i positiu. Volen dir que estem veritablement construint l’Estat Català.
