La família real

"Si les famílies es trenquen perquè no suporten un debat polític és que hi ha alguna cosa més que diferències ideològiques"

És clar que hi ha diferències de parer entre familiars. És clar que hi ha divisió. Però d'opinions. De tota la vida, i que per molts anys. Però ai las!, només s'ha denunciat "fractura social" quan s'entreveu que els qui estan a favor de la independència de Catalunya són més que els que hi estan en contra. El que sí que és segur és que la majoria silenciosa, també entre les famílies, estan a favor que es voti, sigui quin sigui el resultat. Que es voti.

Ara resulta que, com ha passat al país, quan el nombre de membres independentistes en una família era minoritari, llavors eren uns romàntics, uns idealistes, unes persones a les que es respectaven les seves idees perquè "en democràcia, des de la no-violència, qualsevol ideologia és defensable" (se'n recorden?); però no causaven cap fractura social. Hi havia una majoria pro-status quo que garantia que no hi hauria cap trencadissa. Curiosament, ara que el nombre de familiars independentistes és superior als que no ho són, ara sí, ara aquells romàntics són radicals, nazis, i portaran el país i la família al desastre.

No conec cap família que aquest Nadal s'hagi deixat de reunir per culpa del procés sobiranista (obro parèntesi, procés sobiranista vol dir exactament això, que Catalunya es declara sobirana per decidir el seu futur, de moment res més que això). Però si això hagués passat, si el que va dir el ministre de l'Interior fos cert, això desmuntaria dos dels mantres més recurrents dels que s'oposen, dels que s'oposen no només a la independència sinó a la consulta:

El primer mantra és el del pensament únic. "A Catalunya hi ha un pensament únic", aquesta frase que serveix d'aperitiu perquè acte seguit ens diguin totalitaris. Bé doncs, resulta evident que si hi ha una fractura social no hi ha pensament únic. Tot a la vegada és metafísicament impossible. El segon mantra és el que predica que això de la independència és una mena de Matrix en què viuen quatre bojos. Un món virtual només regentat per nacionalistes amb la boina enroscada. Resulta que els dirigents espanyols sí que poden compaginar intentar sortir de la crisi amb el debat sobre l'avortament, però a Catalunya si es pensa amb el dret a decidir llavors descuides l'objectiu de créixer econòmicament. Doncs bé, si tan poc important és el procés, si tan frívol és el tema, si tan imaginari és el debat, no s'entén com tota una família, amb els vincles de tants anys i tanta sang en comú, es pot trencar per aquesta discussió: és de suposar que la fortalesa dels lligams és superior a tot això.

Si les famílies es trenquen perquè no suporten un debat polític és que hi ha alguna cosa més que diferències ideològiques. No he sentit mai cap ministre del govern espanyol condemnar el franquisme, que sí va trencar arbres genealògics. No conec cap diputat que hagi deixat de defensar les seves ideologies per evitar enfrontaments entre pares i fills que siguin de dretes o d'esquerres. No he sentit mai cap polític que renunciï a fer una campanya electoral, no fos cas que en un dinar un cunyat explicités què votarà. Però sí que conec famílies que s'han fracturat perquè un dels seus membres han hagut de marxar a l'estranger per culpa de la crisi. I també en conec d'altres que no han celebrat junts el Nadal perquè s'han perdut la confiança els uns als altres: la família reial.




 
 

Comentaris