Quina casualitat que el judici contra Carme Forcadell quedi, molt probablement, postergat. La mateixa fiscalia ha demanat al TSJC que declari la instrucció una “causa complexa”, un estatus que donaria un any més de marge per preparar el judici. Sembla que així serà, tenint en compte que a la defensa li sembla la mar de bé -tranquil·la, Carme, tranquil·la.
L’Ara explica que, segons la defensa, era previsible que s’ampliés el temps en tant que la instrucció ajunta dues causes diferents contra Forcadell. “Si no ho hagués demanat la fiscalia, ho hauria demanat la jutge”, diuen les fonts del diari. Però per molt que la jugada sigui jurídicament raonable, la fiscalia no hauria demanat més temps si no fos d’interès polític per la causa a afinar.
Els comentaris d’alguns independentistes de bona fe han interpretat aquesta aparent treva de l’estat com un signe de feblesa. Espanya, diuen, comença a tenir-nos por. Per contra, a mi em sembla que si volen ajornar el judici, és precisament perquè ens veuen febles. Per què atacar si l’adversari podria morir sol? En un moment de tensió -extra- entre ERC i el PDeCAT i amb la CUP deixant en evidència Junts Pel Sí perquè ni hi ha data, ni pregunta, ni campanya, ni urnes, ni res que puguem veure, en un moment així, la millor opció de l’estat és volar en cercles per sobre nostre i esperar que la simple amenaça ens destrueixi. És obvi que no hi ha xoc de trens si un descarrila abans d’hora i si ha d’haver una part que s’acabi no presentant a la cita, estiguin segurs que Espanya no serà.
