La FAES ja ho deia

"Com és ben conegut, la FAES és el millor think tank que existeix hores d'ara a Espanya. I també un niu de cultiu de la política que vindrà"

Tot just ara fa dos anys, el Diario Oficial de Castilla-La Mancha certificava la defunció del Defensor del Pueblo manxec. També el Consell Econòmic i Social d'aquella comunitat autònoma. La presidenta d'aquesta autonomia, Maria Dolores de Cospedal, va creure prescindibles aquestes dues institucions en el seu pla de retallades, estalviant-se així uns tres milions d'euros. Per a què tenir un defensor del poble si aquesta figura ja existeix en l'àmbit estatal?

Aquest gest, de De Cospedal, podia semblar, en aquell moment anecdòtic. Però tot just començava el procés de recentralització del Partit Popular. L'estela l'ha continuat Bauzà a les Balears i Fabra al País Valencià. Aquesta és una batalla en curs. Un projecte de redefinició de l'actual model d'Estat i que el PP, apel.lant a la racionalització econòmica i a l'austeritat, aplica sense contemplacions estenent-se com una taca d'oli a qüestions que van més enllà de l'economia. Què és, sinó, la recentralització educativa de Wert? Ja ho han avisat des de Madrid: pel que fa a Catalunya, es podria lapidar el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes, el Centre d'Estudis d'Opinió, l'Institut Cartogràfic i el Meteocat. No està gens malament, per començar. Ahir, després la reunió de la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, amb els grups parlamentaris per analitzar l'informe sobre duplicitats administratives elaborat pel Govern espanyol, tots els partits excepte el PP i Ciutadans van estar d'acord en rebutjar el document. Però s'accepta, com és costum en els catalans, obrir una porta al diàleg amb la vicepresidenta espanyola Soraya Sáez de Santamaria que, sobradament, sabem com acabarà. Si és compleix amb l'objectiu de dèficit, no cal patir. Sinó, retallada per decret llei. I, aquí, cal recordar que va ser el PSOE de Zapatero, afagat del bracet del PP, qui va donar llum verda a aquesta via a la recentralització amb la reforma exprés de la Constitució espanyola, només tres mesos abans que Rajoy guanyés per majoria absoluta les eleccions generals del 2011.

Ahir fullejava el darrer Cuadernos de pensamiento político, que edita trimestralment la FAES d'Aznar. Publiquen la ponència d'Álvaro Rodríguez Bereijo, expresident del Tribunal Constitucional titulada Las reformas necesarias para España. La Constitución y la articulación territorial del Estado español. En aquest article, Rodríguez Bereijo diu: "La distinción entre ´nacionalidades y regiones´ del art 2 de la CE y la doble vía de acceso a la autonomía (…), seguramente necesaria para lograr un amplio consenso constitucional (integrando a la minoría de vascos y catalanes), ha sido, sin embargo, un factor de perturbación en la articulación territorial del Estado, cuyas consecuencias últimas se han puesto de manifiesto en 2012 con el desafío independentista planteado por la Generalidad de Cataluña". I més endavant, l'expresident del TC fa una llarga explicació del preu que l'Estat espanyol ha hagut de pagar per "la carencia de una idea común y compartida acerca de España como nación". Per a ell, la solució a aquest greu problema és senzill: simplement caldria una petita reforma de l'article 167 de la Constitució espanyola, a l'estil del que van fer Zapatero i Rajoy amb l'article 135 referent a l'estabilitat pressupostària, per fer una necessària redefinició "más clara y senzilla, más funcional de la distribución constitucional de competencias entre el Estado, las Comunidades Autónomas y las Administraciones locales". Com és ben conegut, la FAES és el millor think tank que existeix hores d'ara a Espanya. I també un niu de cultiu de la política que vindrà. Cal dir res més? I encara s'irriten amb el simposi ‘Espanya contra Catalunya'…

 
 

Comentaris